Ens agrada sentir, és gairebé un vici i aprofitem qualsevol cosa que ens faci sentir per a recrear-nos-hi, però les emocions ens trasbalsen i ens dominen.
A sentir el propi cos, en canvi, no hi estem tan acostumats. Ho fem després de passar un maltràngol per malaltia. Sentir que tenim peus, cames, genolls, dits, ulls, estòmag, ... és una meravella! Funcionem encara un dia més, que bé!
Aquest sentir físic, que sembla més superficial, és més profund que la recerca de plaers emocionals i ens equilibra.
Que visca la vida! que avui estem vius!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada