"Les femmes, -generalitzà Poirot- són uns éssers meravellosos! Inventen, fantasien i miraculosament l'acaben encertant. No és ben bé així, naturalment. Les dones observen d'una manera inconscient mil detallets, sense adonar-se que ho fan. Les seves ments subconscients sumen totes aquests petits detalls... i del resultat en diuen intuïció. Jo sóc molt entès en psicologia. Conec aquestes coses".
Va treure pit amb aires d'importància , i el seu aspecte era tan ridícul, que em ser difícil no esclafir a riure. Va beure un glopet de xocolata i s'eixugà curosament el bigoti.
Agatha Christe, L'assassinat de Roger Ackroyd, 1926
Hercule Poirot anticipava les troballes més recents sobre com funciona la nostre memòria operativa: de manera involuntària i sense que ens n'adonem. Aquesta memòria (working memory) juga un paper crucial en molts dels processos cognitius d'alt nivell, com ara, per exemple, la presa de decisions o l'assoliment d'objectius. De manera que, davant d'un crim, sempre podrem de manera legítima demanar-nos: Qui ha sigut, realment?
Hassin, R Et al - Implicit Working Memory_2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada