Imagina't que donem una oportunitat a la pau

"Hi ha una alternativa a la violència. Queda't al llit i deixa créixer els teus cabells". Pot semblar taoista, però no ho és. És d'en John Lennon i prové del documental "Bed Peace", filmat el març de 1969 amb motiu del seu "Bed-in" amb Yoko Ono. El mateix documental d'on prové aquest vídeo, prova pràctica de l'alternativa. Una altra aplicació pràctica podria ser aquesta història, extreta del llibre "Armas, gérmenes y acero" de Jared Diamond (pàgina 63):

"A les illes Chatham, situades a 800 kilòmetres a l'est de Nova Zelanda, segles d'independència van arribar a un final brutal per al poble moriori el desembre de 1835. El 19 de novembre d'aquell any va arribar un vaixell que transportava 500 maoris provistos d'armes de foc, pals i destrals, als que seguiren el 5 de desembre 400 maoris més. Grups de maoris van començar a recórrer els assentaments dels morioris, anunciant que els morioris eren ara els seus esclaus i matant als qui posaven objeccions. Una resistència organitzada per part dels morioris podria, tot i així, haver derrotat els maoris, la proporció dels quals respecte els habitants de les illes era d'un a dos. Tanmateix, els morioris tenien una tradició de resoldre les disputes pacíficament. Van decidir en una assemblea no respondre als atacs, sinó oferir la pau, l'amistat i el repartiment de recursos.
Abans que els morioris poguessin presentar aquell oferiment, els maoris van atacar en massa. En els transcurs dels dies següents, van matar centenars de morioris, van cuinar i van menjar-se molts dels seus cossos i van esclavitzar a tots els altres, matant a la majoria d'ells també al llarg dels anys següents segons els venia de gust. Un supervivent moriori recordà: "[Els maoris] van començar a matar-nos com a ovelles... estàvem aterrits, vam fugir al boscatge, ens vam amagar en forats subterranis i en qualsevol lloc per escapar dels nostres enemics. Tot va ser inútil; ens descobriren i ens mataren, a homes, dones i nens indiscriminadament". Un conquistador maori va explicar: "Vam prendre possessió... d'acord amb les nostres costums i vam capturar a totes les persones. Ningú no va escapar. Algunes persones fugiren de nosaltres, i a aquestes les vam matar, i vam matar a d'altres, però ¿quina importància té? Ho fèiem d'acord amb nostres costums". (...) La tragèdia dels morioris se sembla a moltes altres tragèdies d'aquest tipus que han tingut lloc tant en el món modern coma l'Antiguitat, en les quals s'han enfrontat grups nombrosos i ben equipats amb oponents escasos i mal equipats. El que fa que la col·lisió entre maoris i morioris sigui tristament il·lustrativa és que ambós grups havien divergit d'un origen comú menys d'un mil·leni abans."