Natura (quasi) híbrida

Els éssers híbrids, entrevistos pels antics grecs, són espècimens fantàstics, monstruosos, liminars i ambigus. Habiten a l'espai de la frontera, en l'àmbit de l'antisocial, d'allò inesperat, enmig de les forces disgregadores de la vida i la mort. És a dir: entre nosaltres.

La hibridació ens ha impregnat repetidament al llarg dels temps -en el yin/yang taoista, en els poltres blanc i negre del carro alat platònic, en les estranyes "parelles" stevensonianes, en la felina Irena Dubrovna ... Serveix per justificar les pitjors aberracions (com denuncia Zimbardo a L'efecte Lucifer) i fins i tot pot servir per fer negoci si som prou innovadors.