Sens dubte hi ha molta gent digna de ser reconeguda per la Lola. Però hi ha tres dones que s'emporten el meu afecte més tendre.
La Pepa Plana, en primer lloc, que tant aviat pren el tramvia anomenat desig per anar de pe a pa, com es fon amb la Penèlope o amb la Giulietta. Potser no és de Tarragona però sí que hi va estudiar. Me l'estimo per haver-me dit qui cantava Milord.
La Névoa, després, per tenir una passió en un món desapassionat: cantar fados. Potser no és de Tarragona però hi ha cantat. Me l'estimo per la seva estranya forma de vida.
La Irena Dubrovna, a continuació, perquè -com molts de nosaltres- vol ser molt feliç molt de temps, tot sabent que només s'és una mica feliç durant una estona. Segur que va passar una temporada a Tarragona visitant el Coliseo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada