Pensin el que pensin els racionalistes, Sòcrates tenia un daímon, a qui concedia de facto una més gran autoritat que a la seva pròpia raó. Els dubtes que de vegades mostra Sòcrates al tractar racionalment diverses qüestions, desapareixen tan aviat com la presència del daímon es fa palesa. A la seva Apologia (4-19), Xenofont deixa ben clar que Sòcrates va desistir de preparar la seva defensa davant el tribunal perquè el daímon s'hi va oposar, ja que havia decidit que havia de morir i concloure la vida en el millor moment, estalviant-li l'experiència de la decadència física.Però, com es sabut, els/les guies espirituals poden adoptar formes molt diferents, des d'éssers humans fins a rajos de llum o, simplement, veus internes molt subtils. De vegades, ens els trobem com a nans de pell corretjosa, ancians alats amb astes de brau de nom Filemon o, com sovint és el meu cas, sota la figura d'una formosa fada dels estanys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada