El temps és una cosa que a tots ens amoïna: ens passem mitja vida dessitjant que transcorri més de pressa i l'altra mitja dessitjant que els esdeveniments ja s'hagin acabat. Mentre que tots tenim eines per mesurar acuradament el temps, gairabé no ens adonem que el temps té una direcció: ningú es lliura de fer-se gran, no més jove; i recordem el passat, no el futur. Aquesta és la "fletxa del temps".
Com apreciem els efectes d'aquesta fletxa? Els identifiquem com l'ordre (baixa entropia) esdevenint desordre (alta entropia): un cop l'ou s'ha trencat, ja no podem refer la closca... Segons el físic teòric del Caltech Sean Carroll, això mateix és el que li passa al nostre univers. Ja que la fletxa apunta tan clarament cap a una direcció, potser ens suggereix una clau per entendre la formació i l'evolució de l'univers.
Carroll argumenta que el nostre univers podria ser el fill (un entre molts, és clar), en estat de baixa entropia, d'un multivers basat en un espai d'alta entropia (de Sitter) natural. Arribat el moment, també el nostre univers donarà a llum un altre univers nadó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada