Universitats Professionals

Tot indica que tenim un problema amb la formació professional (o "un repte de futur", si voleu dir-ho així): ens manquen persones titulades de formació professional entre la població ocupada. "Sembla que a Catalunya es compensa el retard crònic en mà d’obra qualificada amb una presència més elevada de titulats superiors, però justament, algú es podria plantejar si aquest fet arriba o no a compensar el dèficit acumulat i aporta un valor afegit que fa possible una més elevada capacitat d’adaptació i de canvi dels recursos existents, justificant així una menor eficiència del sistema"  Oriol Homs, Fundació CIREM.
La Lola vol recollir una proposta per a una possible solució: Reciclar la meitat de les universitats en centres de formació professional. Això tindría un cost mínim: tenim les aules, tenim el professorat i, el més important, tenim els alumnes. L'única cosa que canviaria: el contingut de l'ensenyament. I ¿quin seria aquest? No cal inventar la roda: mire'm què fan a Alemanya que, segons els experts, té la millor formació professional d'Europa.
PS. Si algú pensa que tampoc jo estic inventant la roda, ja que les Universitat Laborals ja estan descobertes de fa temps, està molt equivocat. La idea no és meva: la va exposar un expert en un documental passat a TV3 ahir 29 de setembre, dia de vaga general.

De Reus a Tarragona, passant per Figueres

La de Magda Folch Solé va ser una vida dedicada a la pintura i al dibuix amb genialitat i rigor. També a la docència, com a professora de filosofia i de dibuix i pintura. Tot i que nascuda a Reus el 1903, Magda va viure al llarg de la vida a diversos llocs de Catalunya (i fins i tot a Eivissa), fins que el 1960 es traslladà amb la seva família a Tarragona, on s'establí de forma definitiva.
El seu talent per al retrat sempre li ha estat reconegut; els mateixos companys artistes li demanaven de plasmar la seva figura sobre la tela. A l'esglèsia de Sant Joan de Reus hi ha el retaule de l'altar de la Mare de Déu de Montserrat, on els escolanets corresponen a retrats de nens de la ciutat.
A Reus hi té un carrer dedicat des del 2000. El 1986, la Fundació 'la Caixa' organitzà a la sala de Tarragona una exposició antològica. Avui s'afegeix a la nómina de dones il·lustres per "la perseverança en la seva persuasiva eloqüència", segons digué el crític Salvador Vilaseca en la presentació de l'exposició a la sala Anquin's l'any 1975.

La Lola no se'n va de vaga

Sense necessitat de fer vaga, tot allò que la Lola vol, la Lola ho aconsegueix.


The Satin Dollz in "Whatever Lola Wants" from Dan Blank on Vimeo.

Què els fa Internet als nostres cervells?

En Ramon, company de classe, no es desenganxa d'internet. Amb el Google, la Wikipedia i el Facebook disposa, em diu, de tot el coneixement del món a la punta dels dits. A més amb el seu iPad (o era un Galaxy?) no cal que vagi a la biblio; es connecta des de gairabé qualsevol cantonada.
Tanmateix, l'he notat una mica canviat. I l'hi he dit: Nano, ja no et veig capaç d'analitzar i aprofundir en els temes com abans, et veig com més va, més superficial. No serà que, afrontada amb més informació de la que pot ocupar-se'n confortablement, la teva ment està responent de l'única manera que pot: processant la immensitat d'informació cada cop més superficialment?
Au ves, em contesta,  ja està la Lola amb les seves teories de psicòloga! D'acord, li responc, però et suggereixo que t'uneixis al Linkedin i prenguis contacte amb Nicholas G Carr, qui segur et recomanarà que et desendollis una estona per llegir The Shallows en un lloc tranquil i en versió paper.

Pianista, pedagoga i activista cultural

Núria Delclòs, una tarragonina amb tanta empenta com amor per la música, s'emporta avui el nostre reconeixement. La seva biografia impressiona per la tenacitat emprenedora en un entorn poc afavoridor. La Corporació Tarragonina li va atorgar el diploma per Serveis Distingits l'any 2003. Com que no he sabut trobar referència a aquest fet a l'actual web municipal, proposo que l'Ajuntament creï i li concedeixi un nou premi: el de la Creu de l'Amor Tenaç (poden demanar-li el parer a l'Olga Xirinachs).

Cantera i abocador

 Segons Susan George, això és el que el neoliberalisme està fent amb el nostre planeta: convertir-lo en una cantera i un abocador. Aquesta conclusió la podreu trobar al seu recent llibre Sus crisis, nuestras soluciones. Bon material per generar debat a les escoles sobre els desequilibris mundials i la solidaritat. Com també ho és la pàgina web www.kaidara.org, que recull propostes didàctiques per treballar a l'aula temes com la pobresa, els drets humans, la democràcia o la cultura de la pau, des d'una visió crítica i transformadora.

A les portes de la tardor

¡Ay, Islas Canarias, ay corazón de los guanches..!

El pes de la jovenesa

"General, vigile a su hija: ha intentado sentarse sobre mis rodillas cuando yo aún estaba de pie" (Bogart -El sueño eterno)