Menjar per als cotxes o per a la gent?

Aquest és el títol del capítol tercer del llibre "Terra. Superar l'era del petroli, per una nova justícia ambiental". Més que una pregunta és un cop de balda a la nostra consciència que Vandana Shiva fa per advertir-nos contra els biocombustibles. No són la solució sinó part del mateix problema: segons Shiva "la nostra alimentació està sent convertida en combustible per fer funcionar la infraestructura industrial" (pàgina 255).

A més de felines, pirates

Eres un viejo tramposo, si hubieras querido me habrías hecho picadillo...

Més dones felines

Casualitat o no, just després d'escriure l 'últim post llegeixo la Venus barbuda y el eslabón perdido on Pilar Pedraza ens informa d'algunes precedents il·lustres de la Irena Dubrovna. Mireu si no és curiós que la protagonista del relat d'Ambrose Bierce "Els ulls de la pantera" (1897) es digui Irene Marlowe i, a l'igual que la sèrbia, refusi una proposició de matrimoni de l'advocat James Brading al·legant que no pot casar-se... Com és lògic, no explicaré res més; qui vulgui saber que llegeixi el conte.

Dones que estimo

Sens dubte hi ha molta gent digna de ser reconeguda per la Lola. Però hi ha tres dones que s'emporten el meu afecte més tendre.

La Pepa Plana, en primer lloc, que tant aviat pren el tramvia anomenat desig per anar de pe a pa, com es fon amb la Penèlope o amb la Giulietta. Potser no és de Tarragona però sí que hi va estudiar. Me l'estimo per haver-me dit qui cantava Milord.
La Névoa, després, per tenir una passió en un món desapassionat: cantar fados. Potser no és de Tarragona però hi ha cantat. Me l'estimo per la seva estranya forma de vida.
La Irena Dubrovna, a continuació, perquè -com molts de nosaltres- vol ser molt feliç molt de temps, tot sabent que només s'és una mica feliç durant una estona. Segur que va passar una temporada a Tarragona visitant el Coliseo.

El dret a desintegrar-se

La Marga m'explicava fa poc: "Durant anys he treballat amb gent que aparentment ho donava tot per l'empresa. Tots hi treballavem amb la mateixa dedicació, però jo no quedava amb ells fora d'hores per prendre una copa o per a alguna sortida". El resultat, se'm queixa la Marga, "és que em van fer el buit perquè no tenia -deien- el mateix nivell de compromís". Finalment, va plegar fa uns sis mesos.
El cas de la Marga fa palesa la tendència del grups humans a fagocitar el seus membres i escopir fóra aquells que no s'integren en els rituals grupals. L'èxit -segons es definit per les normes d'aquell grup en particular- ve determinat en bona mesura per com els altres ens perceben al marge de les nostres responsabilitats laborals.

La fletxa que mai fa diana

El temps és una cosa que a tots ens amoïna: ens passem mitja vida dessitjant que transcorri més de pressa i l'altra mitja dessitjant que els esdeveniments ja s'hagin acabat. Mentre que tots tenim eines per mesurar acuradament el temps, gairabé no ens adonem que el temps té una direcció: ningú es lliura de fer-se gran, no més jove; i recordem el passat, no el futur. Aquesta és la "fletxa del temps".
Com apreciem els efectes d'aquesta fletxa? Els identifiquem com l'ordre (baixa entropia) esdevenint desordre (alta entropia): un cop l'ou s'ha trencat, ja no podem refer la closca... Segons el físic teòric del Caltech Sean Carroll, això mateix és el que li passa al nostre univers. Ja que la fletxa apunta tan clarament cap a una direcció, potser ens suggereix una clau per entendre la formació i l'evolució de l'univers.
Carroll argumenta que el nostre univers podria ser el fill (un entre molts, és clar), en estat de baixa entropia, d'un multivers basat en un espai d'alta entropia (de Sitter) natural. Arribat el moment, també el nostre univers donarà a llum un altre univers nadó.

Reiki xamànic

El Jim PathFinder Ewing, un xaman mestre en Karuna Reiki®, ens recomana que, a més de sanar-nos nosaltres mateixos, enviem reiki i pregàries sanadores al Golf de Mèxic fins que l'harmonia sigui restaurada.
Bona idea, que potser podríem fer extensiva a altres indrets o, millor encara, a tot el planeta... La pregunta, però, és: n'hi ha prou amb el remei o ens caldria un bon éschaton?

Espavilem-nos!

Com a mantis (endevina), veig el que passa a la resta d'universos paral·lels. I per això, us dic: cal espavilar-se! No només perquè l'era del petroli s'hagi acabat, si no perquè en el cinqué univers cap a la dreta estan retallant fins i tot els anuncis de la tele. Haurem d'aprendre a viure mirant el sol... mentre duri.

La llarga vida del petroli

Ja és l'hora de la fi de l'explotació dels combustibles fòssils. De fet, ja fa temps que n'és, l'hora: cap altre acudit de l'espècie humana no ha causat tants perjudicis al planeta. Però sembla que no hi ha manera que siguem capaços de trobar alternatives per eliminar-ne l'ús de soca-rel.
Seguint l'estela del MIT, la Lola planteja als polítics que facin que el ministeri de defensa utilitzi només energies renovables diferents al petroli i al carbó. Una manera segura d'aconseguir la innovació energètica i, amb ella, la reducció de gasos d'efecte hivernacle.

Twittejar mentre dorms

Recents descobriments posen en qüestió que, per actuar vers la consecució dels nostres objectius, primer haguem d'haver-los fixat conscientment. Segons una revisió publicada a la revista Science del 2 juliol 2010, les investigacions demostren que sota algunes condicions, iniciem les accions tot i que som inconscients dels objectius a assolir o del seu efecte motivador en el nostre comportament. La raó d'això és que el cervell humà està dissenyat per a l'acció, i permanentment processa informació rellevant a tal fi, per tal de "dir-nos" què vol i què hem de fer per tractar les circumstàncies de l'entorn. Així doncs, fixar, perseguir i materialitzar els objectius pot succeïr sense intervencions conscients.

Aquest fenòmen el coneixen bé els usuaris de Twitter o del Facebook. És moneda corrent que, en llevar-se, sofreixin un desig irrefrenable de llençar misstages la intenció dels quals no saben molt bé quina és fins que no els han escrit.

Estatut d'Autonomia Costaner

Comencem amb aquest post una nova sèrie: propostes intel·ligents i intel·ligibles adreçades als nostres polítics, sense distinció d' ideològia.
En vistes de la marxa que porta la costa espanyola, proposo una ILP per crear l'Estatut d'Autonomia d'aquesta franja, on es defineixi clarament com a "nació" o "nacionalitat" (nom indiferent) amb dret a decidir com barrar el pas a les urbanitzacions, camps de golf i ports esportius del litoral i mantenir-lo en el seu estat pristí. La Lola es postula com Defensora del Poble Costaner.

Una senyora molt refinada

Per la seva importància econòmica per a Tarragona, la Lola no pot deixar de mencionar, dins el catàleg de tarragonines il·lustres, la Petra Química, una veïna molt perfumada però, al mateix temps, molt afanyosa: ella sola ens facilita (és un dir) 18.201.250 Tm/any de diversos plàstics i carburants. A més, emisions contaminants de diversa mena, de les característiques de les quals la pròpia Petra, a través de l'atmosfèrica Administració, ens manté degudament informats.

Comprendre-ho tot

La Kabbalah és un sistema jueu per descriure l'arbre de la vida, el cos de Déu, el teixit del cosmos i el Pla de tots els Plans. O sigui, un metasistema.
Malhauradament, qui necessita avui un sistema d'aquesta mena? Només els qui creuen en que totes les ànimes deriven d'una sola, anomenada Adam HaRishom (l'ànima del Primer Home) i que, per tant, cap de nosaltres som ànimes noves, sinó que tots tenim experiències acumulades de vides prèvies en altres encarnacions.
Com m'agradaria poder comprendre-ho tot! De moment, em conformo amb no espatllar res.

Les fades surten del boscatge

Pensin el que pensin els racionalistes, Sòcrates tenia un daímon, a qui concedia de facto una més gran autoritat que a la seva pròpia raó. Els dubtes que de vegades mostra Sòcrates al tractar racionalment diverses qüestions, desapareixen tan aviat com la presència del daímon es fa palesa. A la seva Apologia (4-19), Xenofont deixa ben clar que Sòcrates va desistir de preparar la seva defensa davant el tribunal perquè el daímon s'hi va oposar, ja que havia decidit que havia de morir i concloure la vida en el millor moment, estalviant-li l'experiència de la decadència física.

Però, com es sabut, els/les guies espirituals poden adoptar formes molt diferents, des d'éssers humans fins a rajos de llum o, simplement, veus internes molt subtils. De vegades, ens els trobem com a nans de pell corretjosa, ancians alats amb astes de brau de nom Filemon o, com sovint és el meu cas, sota la figura d'una formosa fada dels estanys.

Cosmologia eterna

Un comentari marginal, atribuït a Sa'd al-Din al-Hamawi (c. 1252/3), en una còpia manuscrita de l'Insha´ al-Dawa´ir escrit per Ibn 'Arabi, compara l'univers en la seva totalitat amb l'ull de Déu que mai dorm. Bella metàfora o... vera expressió cosmològica?

Els noms retrobats

Les coses tenen existència si tenen nom. Si aquest es perd, extraviem la cosa. Per això, la tasca de Maria Teresa Muntanya, bastint els universos onomàstics dels oficis de ferrer, d’escombrer, de matalasser, de rajoler, d’armadors i remallaires, ens meravella. Sobre tot, ens permet continuar somiant en un món pretèrit però real.

El desgast de l'Estatut

La Lola no podia deixar passar el tema. Com diria en Leo Bassi (ahir, a Tgn vam rememorar la utopia): Nos han bien jodido. A partir d'ara, hem de tirar pel dret (Ferran Requejo dixit). I jo hi afegeria: I també per l'inrevés.