Com arribar a ser monjo

The Monk & The Monkey from Brendan Carroll on Vimeo.
En Ragu, un noi molt decidit, es enviat pel seu mestre a l'última missió per arribar a ser monjo. La tasca, simple en apariència, es transforma en un repte inesperat en descobrir el veritable valor de la missió.
Decisions similar en importància, tot i que potser no tan dramàtiques, les afrontem tots sovint. Responem com ho fa en Ragu?

Temps de meditació

En una sèrie d'articles publicats a PNAS, s'aporten sòlides proves que la meditació (basada en tècniques de medicina tradicional xinesa) contribueix a millorar la capacitat d'atenció i d'autocontrol. Aquests efectes sembla tenen la seva explicació en el canvis que la meditació ocasiona en la substància blanca del còrtex cingular anterior.

Com que, quan es medita, el temps transcorre a una velocitat diferent a l'habitual, seria molt útil disposar de rellotges que mesuressin hores de durada desigual. De fet, no seria un invent nou perquè aquesta mena de rellotges ja existia al Japó el segle XVIII. A l'Orient el primitiu, el sistema d'hores desiguals es va mantenir durant molt de temps. Potser ara ens ajudarien a meditar i no ser esclaus del rellotge.

Tango berber

Hindi Zahra live @ La Bellevilloise, Paris. D'origen berber i touareg, Hindi va néixer a Khouribgha (Marroc). Ara acaba de llençar el seu primer disc, Hand Made, farcit de música heterogènia, que ella compara al cuscús o a la paella. Bona digestió per a un dia de relax.

Fer bugada

Tothom sap que fer safareig no vol dir construir un safareig ni tan sols rentar la roba, sinó que vol dir, segons el diccionari, xafardejar, xerrar de tot i res de tothom i de ningú... Fer bugada, locució sinònima, en canvi, ha mantingut el seu sentit recte al costat del sentit figurat, cosa que no passa amb la primera.
Actualment, fer safareig vol dir connectar-se al twitter o, sobretot, al facebook... Ja heu fet bugada avui? Vinga que se us acumula la roba!
Ah! I perquè en quedi testimoni aquí us deixo el text escrit per l'anterior amo de casa meva i que constava en una rajola, avui desapareguda, al costat dels safareigs públics: "Mestresses que aquí renteu, quan aneu a donar blau, l'aigua aquesta no embruteu". Un bon consell per a tots els seguidors i seguidores d'en Zuckerberg.

La borsa i la vida

A les qui som juganeres de mena ens agraden aquests tipus de comparacions. D'entrada, diguem que, a la borsa com a la vida, hi ha uns pocs espavilats i una majoria de tanoques. D'altra banda, la vida, com les call options, té un valor temporal. Quan s'acaba, l'única cosa que queda és el que hi hem aportat als altres. Penseu la vida com si si fos un globus. El valor temporal és tot l'aire calent que hi ha dins del globus. Quant més bellesa, bondat i rectitud introduïm a la nostra vida, més gros és el globus. Aleshores, en algun moment de la nostra existència, ve un nen (el karma) i lentament desinfla el globus. A quina velocitat? Aquest és el valor theta que, com en els parquets, ens indica el risc que, amb el temps, s'esvaeix la nostra possibilitat d'aportar. Quan l'aire s'ha escapat, tot el que queda és el globus mateix, és a dir, el valor intrínsec del nostre existir. Finalment, l'opció, seca de tota expectativa, es queda en el seu valor real.

Serem sapiens, però no prudents

"Si un cotxe va malament, al menys hauríem d'aixecar el peu de l'accelerador" diu Jordí Agustí, paleontòleg i professor investigador destinat a l'Institut de Paleoecologia Humana de la URV, en referència als danys que la nostra espècie està causant al planeta. "L'Homo sapiens va causar l'extinció dels neandertals, la desaparició de espècies a causa de l'agricultura i la ramaderia amb la revolució neolítica, i després de la revolució industrial estem a la tercera, per la desforestació que afecta a zones tropicals, que son grans magatzems de biodiversitat. Dintre d'aquests boscos pot haver microbis patògens amb gran capacitat d'infectar si es desplacen al desaparèixer el seu hàbitat". En síntesi, hem desenvolupat un òrgan no biològic -la cultura- amb el qual modificar l'entorn en benefici propi. Però en aquesta tasca em hem passat de frenada i sembla que estem generant canvis ambientals que acabaran per perjudicar-nos. Per aquest motiu, la Lola es permet suggerir al professor Agustí que, fins que no disposem d'un mitjà de transport basat en energia renovable no contaminant, enlloc de amb cotxe vagi a peu o, si més no, faci servir el transport públic.

Xamanisme New Age

Les qui ens encanten aquestes coses, estem meravellades que l'ancestral tradició del xamanisme estigui present els nostres dies. Podem trobar cercles de xamans/es, formació en xamanisme i teràpia xamànica, fins i tot consultoria xamànica. Enguany, per primera vegada a Espanya, s'impartirà un programa de tres anys en Xamanisme Transcultural. El tema és que no està clar si els vells xamans i les velles xamanes aprovarien aquest màster.

Recercar la recerca

Biòlegs, físics, metges, químics, enginyers, astrònoms... la llista de gent que a diari dedica la seva activitat a la investigació és molt gran i soterrada, d'una dedicació quasi exclusiva. Tots ells creuen que aporten valor a la societat... Tothom ho creu, excepte el govern, que per al 2010 ha retallat el pressupost un 15%.
La Lola s'adhereix a la recent proposta de la revista Nature (15 juliol 2010): que el govern doni suport a la recerca necessària  per demostrar -amb proves científiques més que no amb bones paraules- la contribució de la ciència al benestar nacional.

Una artista de la xarxa

La Lola  vol dedicar un record a una persona gairebé desconeguda en molts sectors de la ciutat, però que on era popular i ben estimada fou al Serrallo. I encara més popular si recordem que l'Antònia Casanovas i Melendres és aquella dona que tothom coneixia per la "Toneta del Pagès", i encara més si diem que es tracta de qui restaria immortalitzada en la nostra comparsa dels "nanos" representatius de tants personatges de la ciutat.
Si de fet la bona dona nasqué al carrer de La Nao de Santa Pola (Alacant), de ben jove passà a Tarragona i la seva vida, amb tots els seus, fou el mar, cosint i repassant pacientment les xarxes dels nostres pescadors. Dona senzilla i amable, àvia de 78 anys quan la seva figura, la seva fina cara, s'esdevingué perfectament caracteritzada en la figura de cartró que tots coneixem.

Pobrets directius

La feina de directiu d'empresa té actualment mala premsa. El comú dels mortals els veu com aprofitats (perquè els capitalistes els necessiten per "portar" les seves empreses) i explotadors (ja que sembla que la manera preponderant que tenen de fer-ho és collant a la resta de treballadors). Jo diria que és una mala fama ben guanyada.
Les escoles de negocis, com sempre, en saben treure profit, d'aquest mal moment que passen els nostres executius. Així, es monten taules rodones (com la que va fer la Wharton School) on els futurs "líders" es poden queixar amargament que avui la seva feina és mes "complicada que mai". Naturalment, pensen que la causa d'això rau -en bona mesura- més en els altres que en ells mateixos.

Constant contaminant no nul·la

L'Àrtic es desfà molt més ràpidament del que els científics preveien. I les glaceres de Groenlàndia en són un exemple. En les últimes setmanes s'han desprès grans blocs de gel i els experts estudien atentament aquest procés. Ara s'ha descobert de quina manera l'efecte de la indústria està perforant la superfície i també que el desgel afecta el cor de les glaceres.

Constant cosmològica no nul·la

Bones notícies. L'univers, finalment, no s'encamina cap a la destrucció definitiva. Les observacions recents d'estels explosius observats al llarg de tot l'univers, revelen un fet sorprenent: l'univers s'està accelerant. Aparentment, està dominat per una misteriosa "energia fosca" que impulsa l'acceleració cósmica. L'energia fosca pot ser una versió moderna de la "constant cosmològica" postulada per Einstein el 1917, però que va abandonar en la dècada dels 30. Les dades impliquen una constant cosmològica no nul·la. En termes entenedors, podríem dir que, en tot cas, ens aboquem només a una destrucció provisional i que, després d'aquesta, vindria un altre cicle i així succesivament. Un indici més que el nostre univers (com a membre del multivers) es comporta com un esser viu.

Super Mario vs Hellboy

Més de 10 milions d'espanyols li peguen a les videoconsoles. Aquest és un camp inexplotat pels polítics, que no l'han utilitzat -fins ara- com a mitjà de propaganda ni, molt menys, com a eina de lluita política. La Lola no ha sabut trobar ni un sol videojoc amb el Zapatero o el Rajoy intentant salvar el planeta dels malvats del partit contrari. Una idea que es brinda -gratuïtament- a tots aquells partits de qualsevol color tecnològic que la vulguin aprofitar. Ah! i que no s'oblidin que no només juguem a la PSP sinó també als mòbils i a la xarxa!

L'eufòria més gran i la més gran tristesa

Els qui hi hem tingut contacte, sabem dels devastadors efectes del trastorn bipolar. Per això, a banda de la medicació, són benvingudes iniciatives com la de MoodSwings, una eina d'autoajuda on-line per persones amb trastorn bipolar, els materials de la qual estan basats en un programa presencial que s'ha comprovat efectiu per reduïr els episodis de la malaltia. No questionem la teràpia farmacològica, però el més normal és prendre cura de nosaltres mateixos i això es també aplicable -perquè no?- a les "malalties mentals". Potser d'aquesta manera les considerarem com a normals... És conegut que l'atribució de normalitat està determinada culturalment. Watzlawick explica: "quan vivia a Bombay em van presentar certs swamis. Aquests són homes savis, sants, que gaudeixen allà d'una alta veneració, mentre que a Occident no es dubtaria ni un segon en qualificar-los d'esquizofrènics catatònics" (El sinsentido del sentido o el sentido del sinsentido, Herder, 2009).

Joan Farré, cisteller Zen

En Joan Farré va decidir fer-se cisteller perquè volia governar la seva vida amb l'objectiu de viure bé. El psicòleg i escriptor Bernabé Tierno ha analitzat en els Cursos d'Estiu de la Universidad de Cantabria (UC) d'enguany les técniques d'autocontrol per afrontar l'estrés des d'una perspectiva diferent. Així, assegura que els nivells d'estrés han pujat per la necessitat de tenir de tot. Tierno ha fet èmfasi en que "hay que saber vivir bien y felices, pero con menos cosas". Filosofia zen made in Spain.

Per què les escoles finlandeses obtenen els millors resultats?

La resposta, segons un informe recent fet per Tom Burridge per a la BBC, és múltiple: els nens només començen a anar a l'escola a partir dels 7 anys (la idea és que fins aquesta edat aprenen millor jugant), continuen a la mateixa escola durant tota l'educació (la primària i secundària estan combinades), els alumnes que tenen dificultats amb una materia tenen un mestre addicional però sempre dins la mateixa classe, els mestres són com "les mares escolars"...
L'informe conclou: "L'èxit del sistema esta construit sobre la idea que menys pot ser més. L'èmfasi es posa en una escoles relaxades, lliures de les prescripcions polítiques".

Formatgets de talibà

Notícia recollida per diversos mitjans de comunicació en data d'ahir:

Una vídua afganesa embarassada ha estat executada a trets públicament per talibans al nord-oest de l'Afganistan després d'haver estat acusada d'adulteri, segons va denunciar ahir a l'agència Efe la Afghanistan Independent Human Rights Commission. “És una violació dels drets humans. Fins i tot, si [la dona executada] hagués hagut de ser condemnada, tenim tribunals per tractar aquest tipus de fets”, va dir a Efe la presidenta de l'ONG afganesa, Sima Samar. “Era vídua i en aquest cas la sentència no hauria estat pena de mort”, va afegir.
La dona executada estava embarassada i va ser obligada a avortar abans de rebre 200 fuetejades i de ser assassinada a trets públicament al districte de Qadis, a la província de Badghis, al nord-oest de l'Afganistan, segons va explicar el cap de policia de la zona, Abdul Ghafoor. Segons l'agent, la dona mantenia una relació amb un home que presumptament volia casar-se amb ella, però que va fugir a l'Iran. Aleshores, un grup talibà liderat pel mul·là Iussif va arrestar-la i la van mantenir segrestada durant quatre dies fins l'assessinat.

Tanmateix, un portaveu dels talibans, Yousuf Ahmadi, ha desmentit tota implicació d'aquest grup insurgent i ha criticat la "propaganda dels mitjans occidentals". "No hem fet res així ni en Badghis ni en cap altra provincia", ha declarat Ahmadi.

Una animalada com aquesta requereix els nostres màxims esforços de contenció. La primera reacció podria ser de fondre els talibans i fer-los formatgets. Però, probablement, en surtiria un plat amarg... Per això, la Lola és més partidaria d'escoltar una proposta com la d'Isobel Coleman i Masuda Sultan, que tenint en compte que els mul·làs afgans juguen un paper exagerat en la seva comunitat (no només són guies espirituals sinó també treballadors socials, mestres i jutges), proposen posar-los a la nòmina del govern. Una proposta que pot semblar il·lògica i estrafolària però que, provenint de persones que han treballat durant anys a l'Afganistan, mereix ser tenida en consideració.

Il·lusions que omplen l'espai

Molts físics de partícules creuen actualment en una cosa que s'anomena camp de Higgs. Es tracta d'un camp misterios, invisible i eteri que omple tot l'espai. Fa que la matèria sembli pessada, com un home que corre en un oli invisible. Si poguessim trovar aquest camp, o més aviat la partícula que en seria la manifestació -anomenada bosó de Higgs- avaçaríem un bon pas cap al coneixement de l'univers. Fins a la data, el bosó de Higgs no ha pogut ser observat experimentalment.
Tantmateix, el camp de Higgs es va descobrir fa molts segles a l'antiga India, amb el nom de maya, que suggereix la idea d'un vel d'il·lusió per donar pes als objectes del món material. Som més lliures quan experimentem que la distinció entre nosaltres i l'univers és una falsa dicotomia.

La nana assenyorada

Prova vivent de l'obertura de la societat tarragonina, la Tona Canals, altrament dita l'andalusa, es mereix un lloc entre les dones prominents de Tarragona. Membre d'una família noble de la ciutat, va fer sort quan  va emparentar amb els poderosos Castellarnau. Des d'aleshores, surt de marxa diversos cops cada any.

Quan la ment és un destorb

"L'home és un esser pensant", deia Daisetz T. Suzuki. "Però les seves grans obres les realitza quan no calcula ni pensa". Vet aquí el punt de contacte entre el Zen i el kyudo o les altres arts, com ara la dansa, l'ikebana o la cal·ligrafia. En una època on el mindfulness s'aplica a tort i a dret, mira si pots fer la teva feina sense pensar.