La borsa i la vida

A les qui som juganeres de mena ens agraden aquests tipus de comparacions. D'entrada, diguem que, a la borsa com a la vida, hi ha uns pocs espavilats i una majoria de tanoques. D'altra banda, la vida, com les call options, té un valor temporal. Quan s'acaba, l'única cosa que queda és el que hi hem aportat als altres. Penseu la vida com si si fos un globus. El valor temporal és tot l'aire calent que hi ha dins del globus. Quant més bellesa, bondat i rectitud introduïm a la nostra vida, més gros és el globus. Aleshores, en algun moment de la nostra existència, ve un nen (el karma) i lentament desinfla el globus. A quina velocitat? Aquest és el valor theta que, com en els parquets, ens indica el risc que, amb el temps, s'esvaeix la nostra possibilitat d'aportar. Quan l'aire s'ha escapat, tot el que queda és el globus mateix, és a dir, el valor intrínsec del nostre existir. Finalment, l'opció, seca de tota expectativa, es queda en el seu valor real.