dijous, 30 de setembre del 2010

Universitats Professionals

Tot indica que tenim un problema amb la formació professional (o "un repte de futur", si voleu dir-ho així): ens manquen persones titulades de formació professional entre la població ocupada. "Sembla que a Catalunya es compensa el retard crònic en mà d’obra qualificada amb una presència més elevada de titulats superiors, però justament, algú es podria plantejar si aquest fet arriba o no a compensar el dèficit acumulat i aporta un valor afegit que fa possible una més elevada capacitat d’adaptació i de canvi dels recursos existents, justificant així una menor eficiència del sistema"  Oriol Homs, Fundació CIREM.
La Lola vol recollir una proposta per a una possible solució: Reciclar la meitat de les universitats en centres de formació professional. Això tindría un cost mínim: tenim les aules, tenim el professorat i, el més important, tenim els alumnes. L'única cosa que canviaria: el contingut de l'ensenyament. I ¿quin seria aquest? No cal inventar la roda: mire'm què fan a Alemanya que, segons els experts, té la millor formació professional d'Europa.
PS. Si algú pensa que tampoc jo estic inventant la roda, ja que les Universitat Laborals ja estan descobertes de fa temps, està molt equivocat. La idea no és meva: la va exposar un expert en un documental passat a TV3 ahir 29 de setembre, dia de vaga general.

De Reus a Tarragona, passant per Figueres

La de Magda Folch Solé va ser una vida dedicada a la pintura i al dibuix amb genialitat i rigor. També a la docència, com a professora de filosofia i de dibuix i pintura. Tot i que nascuda a Reus el 1903, Magda va viure al llarg de la vida a diversos llocs de Catalunya (i fins i tot a Eivissa), fins que el 1960 es traslladà amb la seva família a Tarragona, on s'establí de forma definitiva.
El seu talent per al retrat sempre li ha estat reconegut; els mateixos companys artistes li demanaven de plasmar la seva figura sobre la tela. A l'esglèsia de Sant Joan de Reus hi ha el retaule de l'altar de la Mare de Déu de Montserrat, on els escolanets corresponen a retrats de nens de la ciutat.
A Reus hi té un carrer dedicat des del 2000. El 1986, la Fundació 'la Caixa' organitzà a la sala de Tarragona una exposició antològica. Avui s'afegeix a la nómina de dones il·lustres per "la perseverança en la seva persuasiva eloqüència", segons digué el crític Salvador Vilaseca en la presentació de l'exposició a la sala Anquin's l'any 1975.

dimarts, 28 de setembre del 2010

La Lola no se'n va de vaga

Sense necessitat de fer vaga, tot allò que la Lola vol, la Lola ho aconsegueix.


The Satin Dollz in "Whatever Lola Wants" from Dan Blank on Vimeo.

Què els fa Internet als nostres cervells?

En Ramon, company de classe, no es desenganxa d'internet. Amb el Google, la Wikipedia i el Facebook disposa, em diu, de tot el coneixement del món a la punta dels dits. A més amb el seu iPad (o era un Galaxy?) no cal que vagi a la biblio; es connecta des de gairabé qualsevol cantonada.
Tanmateix, l'he notat una mica canviat. I l'hi he dit: Nano, ja no et veig capaç d'analitzar i aprofundir en els temes com abans, et veig com més va, més superficial. No serà que, afrontada amb més informació de la que pot ocupar-se'n confortablement, la teva ment està responent de l'única manera que pot: processant la immensitat d'informació cada cop més superficialment?
Au ves, em contesta,  ja està la Lola amb les seves teories de psicòloga! D'acord, li responc, però et suggereixo que t'uneixis al Linkedin i prenguis contacte amb Nicholas G Carr, qui segur et recomanarà que et desendollis una estona per llegir The Shallows en un lloc tranquil i en versió paper.

divendres, 24 de setembre del 2010

Pianista, pedagoga i activista cultural

Núria Delclòs, una tarragonina amb tanta empenta com amor per la música, s'emporta avui el nostre reconeixement. La seva biografia impressiona per la tenacitat emprenedora en un entorn poc afavoridor. La Corporació Tarragonina li va atorgar el diploma per Serveis Distingits l'any 2003. Com que no he sabut trobar referència a aquest fet a l'actual web municipal, proposo que l'Ajuntament creï i li concedeixi un nou premi: el de la Creu de l'Amor Tenaç (poden demanar-li el parer a l'Olga Xirinachs).

dijous, 23 de setembre del 2010

Cantera i abocador

 Segons Susan George, això és el que el neoliberalisme està fent amb el nostre planeta: convertir-lo en una cantera i un abocador. Aquesta conclusió la podreu trobar al seu recent llibre Sus crisis, nuestras soluciones. Bon material per generar debat a les escoles sobre els desequilibris mundials i la solidaritat. Com també ho és la pàgina web www.kaidara.org, que recull propostes didàctiques per treballar a l'aula temes com la pobresa, els drets humans, la democràcia o la cultura de la pau, des d'una visió crítica i transformadora.

dimecres, 22 de setembre del 2010

dimarts, 21 de setembre del 2010

Endevinació socionòmica

La Lola és una fervent partidària de la futurologia, així com de tot el que tingui a veure amb la predicció i l'anticipació (cosa seriosa amb base científica; res d'astrologia, horoscops i similars). Hi ha qui opina que el futur no existeix; però, aleshores, com podríem inventar-lo? («La millor manera de predir el futur és inventar-lo», Alan Kay).
Recentment, la socionomia ha anat guanyant adeptes com a eina de predicció. Ara, un nou llibre (Mood Matters) d'en John Casti, matemàtic de l'International Institute for Applied Systems Analysis a Laxenburg, Austria, s'fageix a la nòmina i argumenta que, lluny que els esdeveniments condicionin les actituts públiques, el cert és el contrari. La majoria de gent pensa que una economia productiva fa la gent optimista i que una improductiva la fa pesimista. El cert és tot el contrari: Els optimistes fan una economia productiva, els pesimistes en fan una d'improductiva.
Un altre exemple: La majoria pensa que la pau fa a la gent feliç i tolerant mentre que la guerra l'enutja i la fa temorosa i patriòtica. El cert és el contrari: la gent satisfeta i tolerant fa la pau, mentra gent enutjada, temorosa i patriòtica fa la guerra.
Segons la ressenya publicada a Science, el llibre es beneficia dels coneixements de Casti en sistemes financers i teoria de la complexitat. Els deu anys que l'autor ha dedicat a madurar els conceptes del llibre i les seves conseqüències es deixen notar en la quantitat d'evidència gràfica que hi consta. Com a mínim, Casti ens presenta proves convincents que la cadena causal pot i de vegadas va en sentit contrari al del sentit comú.

divendres, 17 de setembre del 2010

Un món més Barack

Passejant Obama
No tots els païssos tenen com a president un Premi Nòbel de la Pau. Però el prodrien arribar a tenir si els partits polítics segueixen el consell de la Lola: fer tants clons d'en Barack Obama com candidats a la presidència de cada govern. Així, tant sí com no, tindríem al front de l'executiu de cada pais un afroamaericà -encara que fos repetit- llicenciat per la Universitat de Colúmbia i la Harvard Law School. Segur que ens aniria millor amb tots ells fen "esforços extraordinaris per reforçar la diplomàcia internacional  i la cooperació entre els pobles"

dimarts, 14 de setembre del 2010

L'estufa d'Hades

Els visitants de l'Hades saben que aquest déu habita a l'inframón. Quan més endins penetres a la casa d'Hades més calor hi fa. La Lola l'ha anat a veure per demanar-li que ens deixi treure profit d'aquesta energia. I, bona noticia, ens ha dit que sí! Dono algunes dades que justifiquen aquesta eufòria:
Segons un infome del MIT de 2007 ("The Future of Geothermal Energy"), l'energia tèrmica disponible a Estats Units a les roques a 3-10 km per sota de la superfície de la Terra és gairebé 140.000 vegades més gran que el seu consum anual d'energia. Estimacions prudents suggereixen que només un 2% d'aquesta energia podria ser aprofitada pels sistemes geotèrmics no-convencionals (EDS, per les seves sigles en anglès), però fins i tot això seria molt més del que es necessita per subministrar tota l'electricitat d'Estats Units. A diferència d'altres formes d'energia renovable, com ara la solar o l'eòlica, l'energia geotèrmica no és intermitent, de manera que pot proporcionar un subministrament estable i predible. Els costos dels EGS són alts... però, com he dit, amb el permís d'Hades ja ens estalviem el peatge. A més, què en farem dels milers i milers de pous de petroli quan aquest s'esgoti?

dilluns, 13 de setembre del 2010

Tots a remenar!


Per a les amants de la música ballable i/o de la sonoritat del romaní. Aprofitem, que ja s'acosta el temps de les fulles voleiant... A qui li agradi el joc de les comparacions, pot fer-les amb Lady Gaga, recent guanyadora del MTV Video Music Award amb el seu Dolent Romanç. Trieu i remeneu; jo em quedo amb...

divendres, 10 de setembre del 2010

La veu femenina de Mozart

La Lola proposa afegir una altra Lola, la Maria Dolors Aldea, al catàleg de tarragonines destacables. Maria Dolors és professora de cant a l’Institut del Teatre. Després d’estudiar al conservatori Mozarteum de Salzburg, s’especialitza en interpretació de lieder. Els seus recitals arreu del món li han comportat nombrosos premis i ser considerada una excel·lent coneixedora del gènere mozartià. Segons el llibre Músics de Tarragona, de Jordi Morant, per a algun crític musical il·lustre Maria Dolors mereix la valoració de millor intèrpret de Mozart del país. Un reconeixement des d'aquest espai llunar a una Lola estelar.

El pais de les llargues ombres

Els inuits se les han espavilat per desenvolupar sistemes de supervivència en un pais de condicions molt dures. Així es pot apreciar al llibre de Hans Ruesch Top of the World (publicat fa anys a Espanya amb el títol Los dientes del diablo i recentment reeditat per Ediciones del Viento com El pais de las sombras largas). Ara que se'ns acosten les eleccions, és un bon moment per revisitar-lo.

dijous, 9 de setembre del 2010

A la vida, cap risc

Los síntomas premenstruales pueden verse agravados debido al estrés. - psiquiatría.com Maleit estrès! Combatem-lo amb el desig, el plaer, la libido, l’amor, la passió, la seducció, l’atracció, la fertilitat, la tendresa, la creativitat, l’energia, el cos, la vida. Si ens acoblem als cicles lunars, segur que ens serà més fàcil.

iPads per a tothom

Sembla que algunes empreses donen la paraula als seus empleats per aconseguir les innovacions que necessiten. Solen fer servir alguna mena de software per explotar la intel·ligència col·lectiva de la plantilla, organitzar els suggeriments recollits i predir quins tenen més probabilitas de tenir èxit. Proposo que els governs (autonòmic, estatal, europeu, etc.) facin el mateix: ens facilitin a cadascun dels ciutadans un portàtil amb el software preinstal·lat que ens permeti dir tot allò que creiem que haurien de fer o de canviar. Aquesta proposta se sustenta en les tendències de futur números 5.b ("La fi de l'agrupació i la comunitat política") i 5.d ("La creativitat política") que, segons identifiquen Juan Freire i Antoni Gutiérrez-Rubí, marquen els ciutadans activistes i que aviat seguirem tots.

Quant ens queda? Passem comptes...

What's left?Powered by Ergo:Ux

dimecres, 8 de setembre del 2010

Hillary Rodham

"Los cimientos del patriarcado se están moviendo mal que pese a muchos y ante la alegría de quienes apuestan por ese «otro mundo es posible» en el que las mujeres ocupen el lugar que les corresponde. Porque es de justicia compartir con las mujeres… la mitad del cielo, la mitad de la tierra y, claro, la mitad del poder."
MONTSERRAT BOIX
Periodista i coordinadora de Mujeres en Red
Tanmateix, "el modelo de partido basado en las agrupaciones territoriales como encuadramiento básico de participación política será superado" (Freire i Gutiérrez-Rubí. 32 Tendencias de cambio, pàg. 34). "Las dificultades sociales y políticas (...) exigen que el talento y la creatividad latentes en la Red penetren y revitalicen las estructuras de los partidos democráticos" (pag. 36).
Serà la "Presidenta Hillary" la nova líder que el planeta necessita?

Més sobre la salut del planeta

Aquí teniu un gràfic que fa de termòmetre de la salut de la Terra. El cercle verd interior representa l'espai segur que els científics proposen per als nou sistemes ambientals claus del planeta. Les bandes vermelles representen una estimació de la situació actual per a cada variable. Com es veu, s'han excedit els límits en tres dels processos: la pèrdua de tasa de biodiversitat, el canvi climàtic i la interferència humana amb el cicle del nitrògen. Es pot trobar més informació al número d'abril 2010 de Scientific American (o a la versió espanyola, Investigación y Ciencia, juny 2010). ¿Necessitem un nou tipus de líder per salvar la Terra? ¿Ajudaran trobades d'experts, com ara la de Harvard Business School comentada ahir, a fomentar aquest nou perfil de directiu d'empresa?

dimarts, 7 de setembre del 2010

Els déus, tenen èxit o són excelsos?

Els millors d'entre els déus i deesses fan de llurs escomeses una cerca per l'excel·lència i entenen que hi ha una diferència entre tenir èxit i ser excels. Prenem el cas, per exemple, el cas d'Afrodita. Quan aquesta deesa influeix en una relació, el seu efecte no es limita a allò romàntic o a la sexualitat. L'amor platònic, la connexió de l'ànima, l'amistat profunda, la comprensió empàtica són, totes elles, expressions de l'amor mediat per Afrodita.

Prenguem, doncs, exemple dels déus. Els mortals mesurem sovint l'èxit per comparació amb els altres -si ho fem millor o més ràpid, si vivim a un pis més gran. Si fessim com els excel·lents olimpics, ens centraríem en ser tot el millor que podem ser i en maximitzar els nostres dots personals i habilitats per poder desenvolupar el nostre màxim potencial. Potser així Zeus ens acceptarà com amics a l'Olimp del facebook.

L'aptitud crucial dels líders del demà

Un munt d'experts han exposat les seves idees sobre com ha de ser el líder del futur al simpòsium organitzat per la Harvard Business School sota el lema "Imaginant el futur del lideratge". Gairebé al mateix temps, s'ha fet públic (Scientific American, abril 2010) que tres dels principals processos ambientals han sobrepassat els límits segurs per a la humanitat:  la pèrdua de biodiversitat, la contaminació per nitrògen i el canvi climàtic.

Com es pot apreciar, sobre quina ha de ser aquesta característica hi ha opinions de tota mena. En conjunt, reflecteix una concepció del líderatge una mica sentimental, la qual cosa no està malament (¿a qui no li agradaria veure una mica més d'empatia o de mindfulness en el seu director?). En tot cas, està clar que el líder que aquests experts tenen al cap avui en dia no existeix. Existirà algun dia? Tendeixo a pensar que no però potser podríem fer un altre simpòsium per debatre-ho. Mentrestant, la millor habilitat que poden tenir els líders d'avui és fer-se fonedissos.

dilluns, 6 de setembre del 2010

Un pinzell és més que una brotxa


Segons Marc Hauser, quatre trets distingeixen la ment humana de les ments animals: la computació generativa, la combinació promíscua, l'ús de simbols mentals i el pensament abstracte. Aquestes distincions contemplen la qüestió des del punt de vista del què som capaços de "pensar" i ometen altres elements d'humanitat. A les característiques diferencials mencionades, deixeu-me afegir la capacitat de pintar les quatre plantes fonamentals ("Shikunshi", quatre emperadors) del sumi-e: orquídia, bambú, crisantem i prunera. Practicant infatigablement els moviments en el dibuix d'aquestes quatre plantes podrem arribar a diferenciar-nos veritablement dels animals.
PD: Potser si Hauser hagués practicat sumi-e no hauria hagut de plegar de Harvard.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Lonebook

Sense ulleres i amb desgana, la ciutat s'esvaeix
a l'empara del facebook. Podria dir bonica sort
la meva, si cregués que tal cosa existeix.
D'amics cap ni un, tots han plegat o s'han mort
ves a saber: el meu mur està en blanc, apagat.
I de missatges, zero, només l'spam no dessitjat.

Esmerço hores en trobar una ànima bessona
al llibre on tothom hi posa la seva millor cara,
fa viatges guais i queda per passar una estona.
Pots escriure un comentari o dir m'agrada,
apuntar-te a un grup trivial si estàs desesperat
que ningú et respogui a les peticions d'amistat.

dijous, 2 de setembre del 2010

Yin i yang neurològic

Segons una revisió recent, els experts apunten que l'exercici mental -mots encreuts, jugar als escacs-, a les etapes mitjanes de la vida (és a dir, abans que aparegui el deteriorament cognitiu) s'associa a una disminució del risc de patir posteriorment demència, particularment la malaltia d'Alzheimer. Tanmateix, aquest avantatge té després una contrapartida: quan la demència comença, el trastorn s'accelera. Els autors d'aquest altre nou estudi no troben una explicació clara del fenòmen però conclouen que l'activitat cerebral estimulant en edats avançades comprimeix la morbiditat cognitiva lligada a l'Alzheimer mitjançant alentir el deteriorament abans de la demència i accelerar-lo desprès. Un exemple més de la manifestació del principi del yin i el yang a l'univers.

dimecres, 1 de setembre del 2010

Monachatus non est pietas!

Em demanen que expliqui per què temo els corrents d'aire fred. Al meu palau hi ha estances ocultes però no hermètiques que, els dies rúfols, deixen circular avingudes aèries que redueixen la temperatura total de la casa a no més de 10 graus. En aquestes ocasions, haig de treure el millor de mi per mantenir l'homeostàsi i exorcitzar els dimonis que creixen en aquest ambient gèlid. Tot i que habitualment me n'en surto, haig de dir que ja no tinc tanta traça com solia i em fa por que arribi el dia que el fred s'instal·li a totes les habitacions per no sortir mai més. Per aquesta raó, he decidit anar-me'n a viure a les Canàries.