Sense ulleres i amb desgana, la ciutat s'esvaeix
a l'empara del facebook. Podria dir bonica sort
la meva, si cregués que tal cosa existeix.
D'amics cap ni un, tots han plegat o s'han mort
ves a saber: el meu mur està en blanc, apagat.
I de missatges, zero, només l'spam no dessitjat.
Esmerço hores en trobar una ànima bessona
al llibre on tothom hi posa la seva millor cara,
fa viatges guais i queda per passar una estona.
Pots escriure un comentari o dir m'agrada,
apuntar-te a un grup trivial si estàs desesperat
que ningú et respogui a les peticions d'amistat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada