Els científics no se'n saben avenir. L'univers se'ns desplega ple de girs inesperats.
Passadisos que porten a cinquenes, sisenes o, en general, múltipes dimensions.
La bioesfera defensant-se de manera inesperada de les agressions de l'home.
Lleis que governen fets que diríem fruit de l'atzar.
¿Què passa que no podem esgotar el sentit del que hi ha? No ens hauria de sorprendre tant. Com deia
Rubén Baldes:
"La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida ¡ay, Dios!...
La moraleja, Pedro Navaja, es que nadie sabe pa quién trabaja".
O, com la canten a la Xina des del segle IV a.C.:
Les formes més subtils de la força activa
provenen del Tao, la seva única deu viva.
La natura del Tao, qui podria dir-la mai?
La mirada no l'abasta, el tacte es perd en l'espai.
Així, eludint cadascun dels nostres sentits,
dins ells es congria tot amb formes de mil esperits.
Així, eludint el desig i el pensament,
conserva en ell totes les imatges com una gran ment.
És fosc i obscur, pregon,
l'essència de les coses les duu ell en el món,
i aquestes essències despleguen la veritat
d'allò que, un cop vist, serà realitat.
Avui és totalment com fou en el passat,
el seu nom supera el temps, i ningú el sap dir.
Ell porta totes les coses pel seu únic camí,
cap forma no es perd envers el seu destí.
Com sé jo que s'esdevé així
amb totes les coses belles que existeixen?
Per això, per la natura del Tao.
Lao zi, Tao Te ching, capítol XXI (versió al catala de Joan Gelabert)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada