L'Univers que se'ns esmuny

Temps de canvi també per a la física. Recents observacions mostren que la constant alpha (la constant d'estructura fina) resulta que al capdavall no és tan constant. El físic John Webb ha publicat un estudi en el que revela dades que afirmen que la constant no és igual en tot l'univers i que s'observen canvis graduals entorn a un eix concret d'aquest. La cosa ha arribat finalment a The Economist, que es demana: Poden canviar les lleis de la física? El que probablement està demanat un canvi són els models que fem servir per descriure l'univers.

Si algú dels nostres dies ha influit en aquests models, sens dubte ha estat Stephen Hawking. Ara, com ja debeu saber, acaba de publicar The Grand Design, en col·laboració amb Leonard Mlodinow. S'ocupa d'alguns dels més grans interrogants sobre l'univers: Quan i com va començar? Perquè hi ha alguna cosa enlloc de res? Perquè som aqui? I, ens proporciona el disseny de l'univers prova d'un creador? Per a en Hawking, la denominada teoria M es l'única candidata per a una teoria completa de l'univers. La qüestió és que aquesta teoria consisteix en un conjunt de, al menys, cinc teories diferents sobre la base de la teoria de cordes. Per salvar aquesta dificultat, Hawking i Mlodinow argumenten, en un article a Scientific American de l'octubre 2010, que de fet no cal esperar una megateroria que ho resolgui tot. En un entorn amb múltiples fenómens: forats negres, quasars, matèria fosca, energia fosca, passats i futurs alternatius, universos paral·lels, etc. bé podem conviure amb una multiplicitat de models teòrics, enlloc d'un de sol que aspiri a explicar-ho tot. Cada un dels models descriuria millor els fenòmens sota un determinat ventall de condicions -per exemple, a baixes energies-, però cap podria descriure tots els aspectes de l'univers. Es posaria així fi a la caçera de l'esquerpa "teoria del tot".