El Ferran Balsells escriu a El País que Tarragona és una ciutat trista i frustrada a causa d'un munt de projectes que no han prosperat. Per aquest motiu, pensa que la instal·lació de El Corte Ingles es viu com un revulsiu catàrtic, una teràpia. Que anar-hi serà en si mateix un acte de lleure: com qui va al circ (romà o d'altra mena) o al Motoclub.
Vaja! i jo que em pensava, des del rural, que és on visc, que Tarragona era la hòstia. Així que, per comprobar la certesa del dictus, jo que abandono el meu retir i baixo a la Imperial. ¡Santa Tecla beneïda, em trobo que hi ha festa cada dia, sense parar i sense pagar! Deu ser, com diu la M. Mercè Sardà i Pons, professora i dona d'avui, que ens manquen altaveus. Que en aquesta ciutat es fan moltes coses interessants, però que la gent no les sap. Li proposo al Gerent de El Corte Inglés que llogui el servei de megafonia a l'Ajuntament: com tota Tarragona anirà per allà a passejar, el conseller de Promoció i Estratègies de la Ciutat i Projecció Exterior podrà informar adequadament als despistats i als periodistes. PS Espero que la M. Mercè em perdoni la broma, sense mala intenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada