Ego te absolvo a peccatis tuis...

Dèiem l'altra dia que hi ha capitostos a les empreses que tenen l'ego pels núvols. D'egolefants també n'hi ha a d'altres indrets. A certes religions, per exemple, alguns ministres es creuen amb l'autoritat (per bé que s'excusen dient que és delegada) d'absoldre els altres... Per què l'ego és tan dolent? Bé, no sempre, podria dir jo; hi ha ocasions què es pot perdonar. Com quan ens topem amb personatges com Tachibana Akemi, dedicat als seus "Plaers solitaris":

És un plaer
quan, desplegant un full de paper
agafo el pinzell
i escric amb més habilitat
de la que esperava.
És un plaer
quan, després de cent dies
retorçant els mots
sense èxit, de sobte
sorgeix un bell poema.
És un plaer
quan, sense ajuts,
puc comprendre
el significat d'un volum
que es considerat molt espès.
És un plaer
quan, cosa molt infreqüent,
hi ha peix per sopar
i els meus fills criden joiosos
"¡yum-yum!" mentre l'engoleixen.
És un plaer
quan, en un llibre fullejat a l'atzar,
trobo un personatge que és com jo.

Dokurakugin ("Recitant versos per al meu propi plaer")