La literatura com a eix de vida

Nascuda a Tarragona el 2 de setembre de 1923, Àngels Cardona es va interessar en la literatura des de ben jove, estudià filologia germànica a la universitat i es doctorà en filologia romànica. Durant molts anys ha estat vinculada a la Universitat de Navarra com a catedràtica de llengua i literatura espanyoles i de teoria de la literatura.
Àngels és coneguda, fonamentalment, per la seva tasca d'investigadora (sobre els clàssics castellans del Segle d'Or), de traductora i d'estudiosa dels clàssics francesos i italians i pels seus llibres de text.. Ha traduït al castellà autors com Voltaire, Maquiavel, Beaumarchais, i Carles Duarte, i ha participat en nombroses obres col·lectives sobre història de la literatura i crítica literària. També ha publicat la biografia Salvat Papasseit (1995) i, juntament amb Xavier Fages, l'estudi La innovación teatral del barroco (1981).

La seva trajectòria com a creadora literària és impressionant. Només cal dir que l'any 1983 surt a la llum el seu primer recull de poesia, Poemas de mi muerte joven, al qual segueixen un munt d'obres tant en castellà com, darrerament, en català. Aquí trobareu un llistat resumit de les seves publicacions. Ara em plau tan sols copiar-vos "Primera terra que la llengua tastà" de Gènesi (Els quatre elements), 1998:

Menjar terra, com quan era infant.
Buscar els llavis calents
la llengua entremaliada
per omplir-la de terra,
sense saber de què es compon; i fer-ne fang.
I descobrir nous gustos,
amb la saliva verge
i arribar a noves ciències,
i explicacions dels pares
d'allò que és el menjar.

Menjar terra. Rebre la sensació
del gust estrany de la primera
herba que vaig collir
sense cap vigilància, ni consell.

Oh terra, del camp, de l'hort,
de la platja o la "Plaça de la Font",
primera terra que la llengua tastà!