Penèlope espera durant vint anys el retorn del seu marit, Odisseu, que se n'ha anat a lluitar a la guerra de Troia. El personatge de Penèlope es pot interpretar de maneres diverses: és símbol de la pacient espera, de la fidelitat femenina i de l'amor incondicional a l'home amb qui es va casar, però també és símbol de la submissió de les dones d'aquella època, en no ser capaç de fer fora els pretendents de casa seva i permetre el malbaratament dels seus bens.
Hi ha una tercera interpretació: la que fa la Pepa Plana, que oposa la màquina de cosir i el fil a les espases i les dagues. Mentre preparava Penèlope, segur que la Pepa tenia al cap les paraules de la verge roja: "Tot allò que està sotmés al contacte de la força* s'envileix, sigui quin sigui el contacte. Colpejar o ser colpejat és una i la mateixa màcula. El fred de l'acer és tan mortal a l'empunyadura com a la punta. Tot allò que està exposat al contacte de la força és susceptible de degradació". SW "En quoi consiste l'inspiration occitanienne? (publicat el febrer de 1943).
(*) "Força" equival a "exercici del poder" (Larrauri, M. La guerra según Simone Weil, pàgina 42).
Penèlope cus durant uns mesos per tota Catalunya: el proper 27 de febrer ens donarà una puntada a Tarragona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada