Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jocs senils. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jocs senils. Mostrar tots els missatges

dimecres, 25 de gener del 2012

Concurs de bellesa masculina

El germà Jaume no podrà ser mai una dona. Llàstima, una menys a la Prelatura de l'Opus Dei. Tenso entró del mentón al talón,
bajo oleosa constelación.
Sólo será seleccionado
quien como soga esté trenzado.

Del pescuezo un oso terrible
agarra (mas no hay tal osazo)
y tres jaguares invisibles
derriba de tres puñetazos.

Maestro de en jarras y a gachas
"bravo" le aclaman y él se inclina
con panza en veinticinco fachas
tras oportuna vitamina.

Wislawa Szymborska. De Sal (1962)
Traducció de Xaviero Ballester

P.S.Com a guanyador absolut del concurs, Monsenyor s'enduu el següent record.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Quina idea teniu de com ha ser un llibre?

Com a bona enginyera, la Lola és de l'opinió que la literatura està massa ben pagada. Els homes de lletres guanyen més que els artesans, malgrat que aquests fabriquen trilladores mecàniques i batedores de llet, mentre que els escriptors, a excepció d'uns pocs manuals pràctics, gairebé no han fet mai res que valgui la pena. Un bon llibre ha de ser útil. Com ara el Dioscórides renovado de Pio Font. O, encara millor, el Practical Measurer de Edward Hoppus.

Tot i això, sempre hi haurà "artistes" que creguin que on hi hagi una bona dosi de retòrica, sobra tota la resta. Com, per exemple, Robert L. Stevenson que va arribar a dir:
"En altres temps jo havia tingut i estudiat el Measurer, però si demà mateix m'haguessin d'abandonar a l'illa de Juan Fernández de ben segur que no escolliria el llibre de Hoppus com un dels meus llibres de capçalera".
I com pensava mesurar els peus cúbics, doncs?

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Els amors tarragonins d'en Jaume el Just

El rei Jaume II el Just, tot i que nascut a València, estaba enamorat de Tarragona per partida doble. D'una banda, sembla clar que s'estimava la pròpia ciutat ja que va voler venir  a la Imperial per casar-se amb la que seria la seva quarta i última muller, Elisenda de Montcada.
Però, més important encara, també estava enamorat (platònicament, és clar) de la seva patrona, santa Tecla. Havia conegut el seu retrat en una de les seves múltiples campanyes a Turquia i n'havia quedat prendat. Avorrit de matrimonis insulsos, va enviar Ramon d'Avinyó i els cònsuls de Tarragona a Armènia el setembre de 1319 amb la missió de recuperar la relíquia de l'estimada. Per a aquells vius embaixadors la cosa va ser fàcil. Van pagar al rei Onsino de Armenia quaranta caballs andalussos, un tron d'or i dos mil formatges mallorquins. El rei els va cedir els drets sobre el cadàver de la santa, que tenia dos braços, dues cames, etcètera. Van regresar els cavallers amb les restes estimades i les van guardar a Sant Cugat. Òbviament, si les haguessin portat directament a Tarragona, s'hagués notat molt i en Jaume II no podia arriscar-se. Ara bé, tant aviat com va poguer va fer portar els ossos d'un dels braços a la ciutat dels seus afectes. Així, va aprofitar el viatge del casori per fer una visita (platònica, és clar) al seu veritable amor. La mateixa cosa feia cada cop que les seves obligacions el duien a Tarragona, cosa que succeïa amb sospitosa freqüència. Així podriem dir que Tarragona té santa Tecla com a patrona gràcies al doble amor reial. O era en realitat un ùnic amor per la  catedralícia Tarraco?

dimecres, 22 de setembre del 2010

El pes de la jovenesa

"General, vigile a su hija: ha intentado sentarse sobre mis rodillas cuando yo aún estaba de pie" (Bogart -El sueño eterno)

dilluns, 13 de setembre del 2010

Tots a remenar!


Per a les amants de la música ballable i/o de la sonoritat del romaní. Aprofitem, que ja s'acosta el temps de les fulles voleiant... A qui li agradi el joc de les comparacions, pot fer-les amb Lady Gaga, recent guanyadora del MTV Video Music Award amb el seu Dolent Romanç. Trieu i remeneu; jo em quedo amb...

dijous, 26 d’agost del 2010

La borsa i la vida

A les qui som juganeres de mena ens agraden aquests tipus de comparacions. D'entrada, diguem que, a la borsa com a la vida, hi ha uns pocs espavilats i una majoria de tanoques. D'altra banda, la vida, com les call options, té un valor temporal. Quan s'acaba, l'única cosa que queda és el que hi hem aportat als altres. Penseu la vida com si si fos un globus. El valor temporal és tot l'aire calent que hi ha dins del globus. Quant més bellesa, bondat i rectitud introduïm a la nostra vida, més gros és el globus. Aleshores, en algun moment de la nostra existència, ve un nen (el karma) i lentament desinfla el globus. A quina velocitat? Aquest és el valor theta que, com en els parquets, ens indica el risc que, amb el temps, s'esvaeix la nostra possibilitat d'aportar. Quan l'aire s'ha escapat, tot el que queda és el globus mateix, és a dir, el valor intrínsec del nostre existir. Finalment, l'opció, seca de tota expectativa, es queda en el seu valor real.