Repassar la Lluna

Alguns capvespres se'm fa difícil no pensar. Aleshores, surto a la balconada, agafo la brotxa i... Us asseguro que, amb aquest esport, se'n van tots els mals (i els bons) pensaments. Si voleu saber com queda el cel després de l'exercici, cliqueu aquí.

Polaritat convergent

En el segle IV a.C., Zhuang Zi va escriure:

"Per tant, els que diuen posseir el bé sense el seu correlatiu, el mal, o un bon govern sense el seu correlatiu, un mal govern, no comprenen els grans principis de l'univers ni l'essència de tota la creació. És el mateix que parlar de l'existència del Cel sense parlar de la Terra, o del principi negatiu sense el positiu, cosa que resulta clarament impossible. Tanmateix, la gent continua discutint això sense parar; aquestes persones han de ser nècies o múrries."

En el segle XXI d.C., també.

La primera lliçó

Un jove monjo japonés s'atansà al mestre Ummon per atènyer el seu coneixement.
- Mostra la teva obediència -li va dir el mestre Ummon.
El jove monjo es va inclinar. En el moment en que s'aixecava, el mestre va fer un moviment molt brusc, com si anés a colpejar-lo. El monjo es va fer enrere.
- O sigui, que no ets cec -va dir el mestre-. Acosta't.
El jove monjo s'acostà.
- I no ets sord -va dir el mestre-. ¿Comprens?
- ¿Si comprenc què? -demanà el monjo.
- Tampoc ets idiota -va dir el mestre.
Extret de "El círculo de los mentirosos" de Jean-Claude Carrière.

No conec al mestre Ummon. Però no sé si seria el tipus de persona a qui jo m'acostaria per atènyer coneixement. Cosa diferent seria en el cas del mestre Mumon Ekai. Vegeu a continuació.
Mum On

Un pinzell és més que una brotxa

Segons Marc Hauser, quatre trets distingeixen la ment humana de les ments animals: la computació generativa, la combinació promíscua, l'ús de simbols mentals i el pensament abstracte. Aquestes distincions contemplen la qüestió des del punt de vista del què som capaços de "pensar" i ometen altres elements d'humanitat. A les característiques diferencials mencionades, deixeu-me afegir la capacitat de pintar les quatre plantes fonamentals ("Shikunshi", quatre emperadors) del sumi-e: orquídia, bambú, crisantem i prunera. Practicant infatigablement els moviments en el dibuix d'aquestes quatre plantes podrem arribar a diferenciar-nos veritablement dels animals.
PD: Potser si Hauser hagués practicat sumi-e no hauria hagut de plegar de Harvard.

Temps de meditació

En una sèrie d'articles publicats a PNAS, s'aporten sòlides proves que la meditació (basada en tècniques de medicina tradicional xinesa) contribueix a millorar la capacitat d'atenció i d'autocontrol. Aquests efectes sembla tenen la seva explicació en el canvis que la meditació ocasiona en la substància blanca del còrtex cingular anterior.

Com que, quan es medita, el temps transcorre a una velocitat diferent a l'habitual, seria molt útil disposar de rellotges que mesuressin hores de durada desigual. De fet, no seria un invent nou perquè aquesta mena de rellotges ja existia al Japó el segle XVIII. A l'Orient el primitiu, el sistema d'hores desiguals es va mantenir durant molt de temps. Potser ara ens ajudarien a meditar i no ser esclaus del rellotge.

Joan Farré, cisteller Zen

En Joan Farré va decidir fer-se cisteller perquè volia governar la seva vida amb l'objectiu de viure bé. El psicòleg i escriptor Bernabé Tierno ha analitzat en els Cursos d'Estiu de la Universidad de Cantabria (UC) d'enguany les técniques d'autocontrol per afrontar l'estrés des d'una perspectiva diferent. Així, assegura que els nivells d'estrés han pujat per la necessitat de tenir de tot. Tierno ha fet èmfasi en que "hay que saber vivir bien y felices, pero con menos cosas". Filosofia zen made in Spain.