Natura (quasi) híbrida

Els éssers híbrids, entrevistos pels antics grecs, són espècimens fantàstics, monstruosos, liminars i ambigus. Habiten a l'espai de la frontera, en l'àmbit de l'antisocial, d'allò inesperat, enmig de les forces disgregadores de la vida i la mort. És a dir: entre nosaltres.

La hibridació ens ha impregnat repetidament al llarg dels temps -en el yin/yang taoista, en els poltres blanc i negre del carro alat platònic, en les estranyes "parelles" stevensonianes, en la felina Irena Dubrovna ... Serveix per justificar les pitjors aberracions (com denuncia Zimbardo a L'efecte Lucifer) i fins i tot pot servir per fer negoci si som prou innovadors.

Imagina't que donem una oportunitat a la pau

"Hi ha una alternativa a la violència. Queda't al llit i deixa créixer els teus cabells". Pot semblar taoista, però no ho és. És d'en John Lennon i prové del documental "Bed Peace", filmat el març de 1969 amb motiu del seu "Bed-in" amb Yoko Ono. El mateix documental d'on prové aquest vídeo, prova pràctica de l'alternativa. Una altra aplicació pràctica podria ser aquesta història, extreta del llibre "Armas, gérmenes y acero" de Jared Diamond (pàgina 63):

"A les illes Chatham, situades a 800 kilòmetres a l'est de Nova Zelanda, segles d'independència van arribar a un final brutal per al poble moriori el desembre de 1835. El 19 de novembre d'aquell any va arribar un vaixell que transportava 500 maoris provistos d'armes de foc, pals i destrals, als que seguiren el 5 de desembre 400 maoris més. Grups de maoris van començar a recórrer els assentaments dels morioris, anunciant que els morioris eren ara els seus esclaus i matant als qui posaven objeccions. Una resistència organitzada per part dels morioris podria, tot i així, haver derrotat els maoris, la proporció dels quals respecte els habitants de les illes era d'un a dos. Tanmateix, els morioris tenien una tradició de resoldre les disputes pacíficament. Van decidir en una assemblea no respondre als atacs, sinó oferir la pau, l'amistat i el repartiment de recursos.
Abans que els morioris poguessin presentar aquell oferiment, els maoris van atacar en massa. En els transcurs dels dies següents, van matar centenars de morioris, van cuinar i van menjar-se molts dels seus cossos i van esclavitzar a tots els altres, matant a la majoria d'ells també al llarg dels anys següents segons els venia de gust. Un supervivent moriori recordà: "[Els maoris] van començar a matar-nos com a ovelles... estàvem aterrits, vam fugir al boscatge, ens vam amagar en forats subterranis i en qualsevol lloc per escapar dels nostres enemics. Tot va ser inútil; ens descobriren i ens mataren, a homes, dones i nens indiscriminadament". Un conquistador maori va explicar: "Vam prendre possessió... d'acord amb les nostres costums i vam capturar a totes les persones. Ningú no va escapar. Algunes persones fugiren de nosaltres, i a aquestes les vam matar, i vam matar a d'altres, però ¿quina importància té? Ho fèiem d'acord amb nostres costums". (...) La tragèdia dels morioris se sembla a moltes altres tragèdies d'aquest tipus que han tingut lloc tant en el món modern coma l'Antiguitat, en les quals s'han enfrontat grups nombrosos i ben equipats amb oponents escasos i mal equipats. El que fa que la col·lisió entre maoris i morioris sigui tristament il·lustrativa és que ambós grups havien divergit d'un origen comú menys d'un mil·leni abans."

Hem d'anar a Lourdes

L'arquebisbe Jaume de Tarragona fa sovint allò que a mi (i al meu home) ens encanta:  viatjar de la ceca a la meca. Desprès d'estar a Konya (l'antiga Icònium) a la recerca de Santa Tecla, ara li ha tocat repetir a Lourdes, a retrobar-se amb la canònica Bernadette.
S'emociona el germà Jaume en sentir la Mare de Déu a Lourdes dir-nos "No us prometo fer-vos feliços en aquest món sinó en l'altre". Prèvia penitència i eucaristia, això sí. 
Si de l'estimat germà Jaume depengués, ja tindríem la solució a la crisi: deixar-nos de pecats i anar a la Meca (perdó, vull dir a Lourdes). El Miracle de Lourdes

El Tao del Twitter

Fa dies que no deixo de trobar-me al Twitter un missatge diari d'allò més molest. Heus aquí una mostra:

Bodhidharma va demanar a Hui-k´o:
- ¿Què vols?
I Hui-k´o va dir:
- El meu esperit no està en pau. Et prego que l'asserenis.
- Agafa el teu esperit i deposita'l davant meu per que pugui asserenar-te'l.
- Però és que quan el busco no el trobo- va explicar Hui-k´o.
- Ja ho veus -va concloure Bodhidharma-. Ja te l'he asserenat.

Aquest tipus de missatge em fa venir al cap quan els meus nebots em van demanar:

Per què sempre t'asseus al sofà després de dinar? Perquè m'en vaig al país dels somnis per trobar-me amb els vells savis i rebre els seus missatges, tal com feia Confuci. Així us puc alliçonar.
Una tarda, vaig veure que m'havien pres el lloc al sofà. Què heu fet? Hem anat al país dels somnis a veure els vells savis. I què us han dit? Els hem preguntat si veien cada tarda una tieta molt viva, i ens han dit que no havien vist mai una paia d'aquesta mena.

De com la matèria blanca es transforma en energia fosca

El nom correcte del senyor del saxo soprano és David Liebman.

Marx a Wall Street

"La Coca-Cola -deia Billy Wilder- és una beguda estranya i quan me la prenc encara em sembla més estranya". L'elit del poder financer ("la classe de Davos") és gent assedegada i quan es reuneix encara té més set. Els de Wall Street et foten els calés al parquet i a les sales de cinema. Ja és hora que els hi prenguem la corbata. Com diu Susan George: "els vots són nostres, els bancs són nostres".

Els déus, tenen èxit o són excelsos?

Els millors d'entre els déus i deesses fan de llurs escomeses una cerca per l'excel·lència i entenen que hi ha una diferència entre tenir èxit i ser excels. Prenem el cas, per exemple, el cas d'Afrodita. Quan aquesta deesa influeix en una relació, el seu efecte no es limita a allò romàntic o a la sexualitat. L'amor platònic, la connexió de l'ànima, l'amistat profunda, la comprensió empàtica són, totes elles, expressions de l'amor mediat per Afrodita.

Prenguem, doncs, exemple dels déus. Els mortals mesurem sovint l'èxit per comparació amb els altres -si ho fem millor o més ràpid, si vivim a un pis més gran. Si fessim com els excel·lents olimpics, ens centraríem en ser tot el millor que podem ser i en maximitzar els nostres dots personals i habilitats per poder desenvolupar el nostre màxim potencial. Potser així Zeus ens acceptarà com amics a l'Olimp del facebook.