Robin Hood strikes again

Alguns proscrits deuen haver llegit la proposta de la Lola i busquen suport per cobrar una bona taxa però, aquest cop, als banc. No cal dir que la Lola els dóna el seu vot. I si ve de gust ajuntar-vos, ho podeu fer aqui.

No hi ha alternatives... hi ha solucions

El problema: Los recortes dejan sin quirófanos a un gran hospital de Barcelona _ Sociedad _ EL PAÍSLa solució:

Ja sóc del Bildelberg Club

A la porta surt a rebre'm el Comandant Aureolus Grau. M'informa que ell és d'una altra promoció que la dels meus enllaços als Mossos. Tot i així, m'encomana una delicada missió secreta. A una indicació seva, haig de llençar una ofensiva en defensa de la Casa del Rei. És una escomesa molt arriscada, però, amb l'ajuda de la resta d'Illuminati, la cosa acaba feliçment: aconseguim reduir la població mundial de 7.000 millions a 700 gràcies al bacteri "tril·lirili". Aquest és un resultat contrari al que el Club Bilderberg planejava, però la intervenció dels marcianos no ens ha deixat altra sortida. A partir d'ara, els governants de Xinindia s'hauran de sotmetre a les ordres del nostre Club si no volen veure-se-les amb el monstre Mudiss.

La veritat de les retallades a Camp Clar

El gestor Boi "Millor" Ruiz té cura de la nostra salut. Indirectament, també aconsegueix que gastem menys, és a dir, gastem durant menys temps. Està decidit a escurçar l'esperança de vida en uns quants mesos. ¿Sabeu quans milions d'euros estalviarem? El primer pas, augmentar la taxa de probresa. Tanmateix, hi ha uns quants subversius que s'hi oposen. Per sort, són pocs, joves i marginals.

Tarragona, gran capital

La capital de Catalunya al segle XVII, gravada per Dequevauviller, François-Nicolas (1745-1807)

"¿Per què Tàrraco, i no Bàrcino, va ser la primera "gran capital" del país?" Així s'ho demana Joan Tort. I ell mateix dóna la resposta: Tàrraco estava més ben ubicada de cara a l'accés a l'interior peninsular. Des de Tàrraco, la vall de l'Ebre, veritable via de penetració per tota la meitat nord peninsular, resultava força accessible a través del camí d'Ilerda (Lleida). A la pràctica, Tàrraco, tenint com a lloc pràcticament els mateixos avantatges que Bàrcino, oferia, a més, un accés més senzill a Caesar Augusta (Saragossa) com a avantatge suplementari.
A la Tarragona d'avui, estem disposats a colonitzar Espanya un altra cop. La nostra situació estratègica, a l'hora d'establir un centre amb funcions de capitalitat, és inmillorable. Des d'aquí tenim la millor via de penetració per dominar la península i ser-ne la capital. I això, des de la perspectiva dels tarragonins, gent ambiciosa de poder polític, no és poca cosa
En aquesta època necessitada de plans estratègics, heus aquí el de la Lola per Tarragona:
1.- Tarragonitzar Catalunya
2.- Catalanitzar Espanya
3.- Espanyolitzar Europa
(Consti que la idea original no és meva, sinó del pare del Dr. Moisès Broggi, Presència, 9/9/11, pàg. 17).

Parallamps anti-crisi

El govern de dretes de CiU vetlla per nosaltres. Els Masos estan convençuts que les garrotades que ens foten són pel nostre bé. Creuen que han de retallar perquè "no hi ha altre remei", però que un cop hagin "afavorit a les empreses" (privatitzant el que calgui), la cosa "anirà molt millor". Hi ha amors que maten.
La Lola es demana si les asseguradores comparteixen aquesta visió del futur. Amb una mica de retard, ha tingut uns idea lluminosa: ha decidit fer-se una assegurança "anti-crisi", a condició, és clar, que el preu sigui assequible, "retallat".
Digueu-me il·lusa, però estic d'acord amb alguns opinadors que es comencen a percebre sìmptomes que les coses "aniran millor" per bé que no, probablement, en el sentit que es pensa la nostra preocupada classe política. Llegiu l'article enllaçat i escolteu aquesta tertúlia, i ja em direu.

L'estratègia del xèrif de Nottingham

Sigui en aquest univers o en un de paral·lel, tenim la casa calenta: els ubics mercats, seguint l'estratègia de l'antagonista d'en Robin Hood, ens estan deixant pelats amb la lloable intenció d'enriquir més els rics. La Lola es permet de cantar-los:

Un porquet va anar al mercat,
un porquet a casa es va quedar,
un va menjar rosbif,
un altre no en va menjar
un porquet bua, bua, bua,
tot el camí de tornada a casa va plorar.

El deute públic, és evitable?

Quina pregunta! I tant, que és evitable. Només cal recordar que (Susan George dixit) els bancs són nostres. Així doncs, s'agafa els especuladors, els venedors en curt, els hedge funds, la banca d'inversió i altres nobles inversors institucionals i se'ls demana que ens condonin els interessos del deute públic, a canvi de poder seguir prestant-nos diners i que no els fem plegar, i tan amics. Bajanada? Ni de bon tros. Potser així aconseguirem que les entitas financeres abandonin la seva afecció, denunciada per Frederick Soddy, pels porcs negatius enlloc dels garrins positius (veure l'article de Herman Daly "Dinero, deuda y riqueza" (pàgina 38) del número 36 la revista Ecologia Política. Jo també penso, com l'Alesha Dixon, que necessitem timbalers més bons.

No sóc una bruixa, sóc... la Lola

Benvinguts al Tea Party! La Christine O'Donnell, candidata al Senat per Delaware, promet que, si surt escollida, anirà a Washington i farà com faria qualsevol de nosaltres, "No sóc una bruixa,... sóc TU" Doncs molt malament! La Lola et promet que, si la votes, no pararà de fer encanteris i jocs de mans... I de cantar com un àngel. Mira, si no, el video a continuació.

Universitats Professionals

Tot indica que tenim un problema amb la formació professional (o "un repte de futur", si voleu dir-ho així): ens manquen persones titulades de formació professional entre la població ocupada. "Sembla que a Catalunya es compensa el retard crònic en mà d’obra qualificada amb una presència més elevada de titulats superiors, però justament, algú es podria plantejar si aquest fet arriba o no a compensar el dèficit acumulat i aporta un valor afegit que fa possible una més elevada capacitat d’adaptació i de canvi dels recursos existents, justificant així una menor eficiència del sistema"  Oriol Homs, Fundació CIREM.
La Lola vol recollir una proposta per a una possible solució: Reciclar la meitat de les universitats en centres de formació professional. Això tindría un cost mínim: tenim les aules, tenim el professorat i, el més important, tenim els alumnes. L'única cosa que canviaria: el contingut de l'ensenyament. I ¿quin seria aquest? No cal inventar la roda: mire'm què fan a Alemanya que, segons els experts, té la millor formació professional d'Europa.
PS. Si algú pensa que tampoc jo estic inventant la roda, ja que les Universitat Laborals ja estan descobertes de fa temps, està molt equivocat. La idea no és meva: la va exposar un expert en un documental passat a TV3 ahir 29 de setembre, dia de vaga general.

Un món més Barack

Passejant Obama

No tots els païssos tenen com a president un Premi Nòbel de la Pau. Però el prodrien arribar a tenir si els partits polítics segueixen el consell de la Lola: fer tants clons d'en Barack Obama com candidats a la presidència de cada govern. Així, tant sí com no, tindríem al front de l'executiu de cada pais un afroamaericà -encara que fos repetit- llicenciat per la Universitat de Colúmbia i la Harvard Law School. Segur que ens aniria millor amb tots ells fen "esforços extraordinaris per reforçar la diplomàcia internacional  i la cooperació entre els pobles"

iPads per a tothom

Sembla que algunes empreses donen la paraula als seus empleats per aconseguir les innovacions que necessiten. Solen fer servir alguna mena de software per explotar la intel·ligència col·lectiva de la plantilla, organitzar els suggeriments recollits i predir quins tenen més probabilitas de tenir èxit. Proposo que els governs (autonòmic, estatal, europeu, etc.) facin el mateix: ens facilitin a cadascun dels ciutadans un portàtil amb el software preinstal·lat que ens permeti dir tot allò que creiem que haurien de fer o de canviar. Aquesta proposta se sustenta en les tendències de futur números 5.b ("La fi de l'agrupació i la comunitat política") i 5.d ("La creativitat política") que, segons identifiquen Juan Freire i Antoni Gutiérrez-Rubí, marquen els ciutadans activistes i que aviat seguirem tots.

Quant ens queda? Passem comptes...

What's left?Powered by Ergo:Ux

Recercar la recerca

Biòlegs, físics, metges, químics, enginyers, astrònoms... la llista de gent que a diari dedica la seva activitat a la investigació és molt gran i soterrada, d'una dedicació quasi exclusiva. Tots ells creuen que aporten valor a la societat... Tothom ho creu, excepte el govern, que per al 2010 ha retallat el pressupost un 15%.
La Lola s'adhereix a la recent proposta de la revista Nature (15 juliol 2010): que el govern doni suport a la recerca necessària  per demostrar -amb proves científiques més que no amb bones paraules- la contribució de la ciència al benestar nacional.

Super Mario vs Hellboy

Més de 10 milions d'espanyols li peguen a les videoconsoles. Aquest és un camp inexplotat pels polítics, que no l'han utilitzat -fins ara- com a mitjà de propaganda ni, molt menys, com a eina de lluita política. La Lola no ha sabut trobar ni un sol videojoc amb el Zapatero o el Rajoy intentant salvar el planeta dels malvats del partit contrari. Una idea que es brinda -gratuïtament- a tots aquells partits de qualsevol color tecnològic que la vulguin aprofitar. Ah! i que no s'oblidin que no només juguem a la PSP sinó també als mòbils i a la xarxa!

La llarga vida del petroli

Ja és l'hora de la fi de l'explotació dels combustibles fòssils. De fet, ja fa temps que n'és, l'hora: cap altre acudit de l'espècie humana no ha causat tants perjudicis al planeta. Però sembla que no hi ha manera que siguem capaços de trobar alternatives per eliminar-ne l'ús de soca-rel.
Seguint l'estela del MIT, la Lola planteja als polítics que facin que el ministeri de defensa utilitzi només energies renovables diferents al petroli i al carbó. Una manera segura d'aconseguir la innovació energètica i, amb ella, la reducció de gasos d'efecte hivernacle.

Estatut d'Autonomia Costaner

Comencem amb aquest post una nova sèrie: propostes intel·ligents i intel·ligibles adreçades als nostres polítics, sense distinció d' ideològia.
En vistes de la marxa que porta la costa espanyola, proposo una ILP per crear l'Estatut d'Autonomia d'aquesta franja, on es defineixi clarament com a "nació" o "nacionalitat" (nom indiferent) amb dret a decidir com barrar el pas a les urbanitzacions, camps de golf i ports esportius del litoral i mantenir-lo en el seu estat pristí. La Lola es postula com Defensora del Poble Costaner.