Twittejar mentre dorms

Recents descobriments posen en qüestió que, per actuar vers la consecució dels nostres objectius, primer haguem d'haver-los fixat conscientment. Segons una revisió publicada a la revista Science del 2 juliol 2010, les investigacions demostren que sota algunes condicions, iniciem les accions tot i que som inconscients dels objectius a assolir o del seu efecte motivador en el nostre comportament. La raó d'això és que el cervell humà està dissenyat per a l'acció, i permanentment processa informació rellevant a tal fi, per tal de "dir-nos" què vol i què hem de fer per tractar les circumstàncies de l'entorn. Així doncs, fixar, perseguir i materialitzar els objectius pot succeïr sense intervencions conscients.

Aquest fenòmen el coneixen bé els usuaris de Twitter o del Facebook. És moneda corrent que, en llevar-se, sofreixin un desig irrefrenable de llençar misstages la intenció dels quals no saben molt bé quina és fins que no els han escrit.

Estatut d'Autonomia Costaner

Comencem amb aquest post una nova sèrie: propostes intel·ligents i intel·ligibles adreçades als nostres polítics, sense distinció d' ideològia.
En vistes de la marxa que porta la costa espanyola, proposo una ILP per crear l'Estatut d'Autonomia d'aquesta franja, on es defineixi clarament com a "nació" o "nacionalitat" (nom indiferent) amb dret a decidir com barrar el pas a les urbanitzacions, camps de golf i ports esportius del litoral i mantenir-lo en el seu estat pristí. La Lola es postula com Defensora del Poble Costaner.

Una senyora molt refinada

Per la seva importància econòmica per a Tarragona, la Lola no pot deixar de mencionar, dins el catàleg de tarragonines il·lustres, la Petra Química, una veïna molt perfumada però, al mateix temps, molt afanyosa: ella sola ens facilita (és un dir) 18.201.250 Tm/any de diversos plàstics i carburants. A més, emisions contaminants de diversa mena, de les característiques de les quals la pròpia Petra, a través de l'atmosfèrica Administració, ens manté degudament informats.

Comprendre-ho tot

La Kabbalah és un sistema jueu per descriure l'arbre de la vida, el cos de Déu, el teixit del cosmos i el Pla de tots els Plans. O sigui, un metasistema.
Malhauradament, qui necessita avui un sistema d'aquesta mena? Només els qui creuen en que totes les ànimes deriven d'una sola, anomenada Adam HaRishom (l'ànima del Primer Home) i que, per tant, cap de nosaltres som ànimes noves, sinó que tots tenim experiències acumulades de vides prèvies en altres encarnacions.
Com m'agradaria poder comprendre-ho tot! De moment, em conformo amb no espatllar res.

Les fades surten del boscatge

Pensin el que pensin els racionalistes, Sòcrates tenia un daímon, a qui concedia de facto una més gran autoritat que a la seva pròpia raó. Els dubtes que de vegades mostra Sòcrates al tractar racionalment diverses qüestions, desapareixen tan aviat com la presència del daímon es fa palesa. A la seva Apologia (4-19), Xenofont deixa ben clar que Sòcrates va desistir de preparar la seva defensa davant el tribunal perquè el daímon s'hi va oposar, ja que havia decidit que havia de morir i concloure la vida en el millor moment, estalviant-li l'experiència de la decadència física.

Però, com es sabut, els/les guies espirituals poden adoptar formes molt diferents, des d'éssers humans fins a rajos de llum o, simplement, veus internes molt subtils. De vegades, ens els trobem com a nans de pell corretjosa, ancians alats amb astes de brau de nom Filemon o, com sovint és el meu cas, sota la figura d'una formosa fada dels estanys.

Cosmologia eterna

Un comentari marginal, atribuït a Sa'd al-Din al-Hamawi (c. 1252/3), en una còpia manuscrita de l'Insha´ al-Dawa´ir escrit per Ibn 'Arabi, compara l'univers en la seva totalitat amb l'ull de Déu que mai dorm. Bella metàfora o... vera expressió cosmològica?

Els noms retrobats

Les coses tenen existència si tenen nom. Si aquest es perd, extraviem la cosa. Per això, la tasca de Maria Teresa Muntanya, bastint els universos onomàstics dels oficis de ferrer, d’escombrer, de matalasser, de rajoler, d’armadors i remallaires, ens meravella. Sobre tot, ens permet continuar somiant en un món pretèrit però real.

El desgast de l'Estatut

La Lola no podia deixar passar el tema. Com diria en Leo Bassi (ahir, a Tgn vam rememorar la utopia): Nos han bien jodido. A partir d'ara, hem de tirar pel dret (Ferran Requejo dixit). I jo hi afegeria: I també per l'inrevés.