Mother

Mother: Caring for 7 Billion, documental de Christophe Fauchere, ha estat objecte d’una resenya a Science, un fet gens habitual en una de les revistes científiques més importants del món.
Mother tracta del creixement de la població mundial, un tema tabú durant els darrers 40 anys. Des dels anys 60, la població mundial s’ha gairebé doblat, afegint més de 3 mil millions de persones. Al mateix temps, parlar de la población ha esdevingut políticament incorrecte a causa de les qüestions altament “sensibles” que suscita -religioses, economiques, de planificació familiar i de desigualtat de gènere.
El documental no defuig d’argumentar que l’augment desenfrenat de la población no és sostenible. Tanmateix, tampoc sucumbeix a un punt de vista fatalista. Fauchere s’esforça a inspirar el canvi mitjançant entrevistes i històries de transformacions individuals. Gràcies a aquests casos, i a altres entrevistes amb treballadors pels drets humans en països en desenvolupament, ens porta fins a la conclusió que l’empoderament de les dones a tot el món pot ser la primera passa per limitar el creixement de la població i vèncer la pobresa.

Mother: Caring For 7 Billion from Tiroir A Films on Vimeo.

No sabem que en pensaran els del Bilderberg Club d'això de limitar de debò l'augment de població, ja que pot significar menys diners al calaix. Haurem d'anar a veure'ls a la Trono per anticipar-nos a les seves malifetes.

Totes les platges en un gra de sorra, tota la poesia en una ceba

«Cebula», de Wisława Szymborska from blocsdelletres on Vimeo.

Co innego cebula.
Ona nie ma wnętrzności.
Jest sobą na wskroś cebula
do stopnia cebuliczności.
Cebulasta na zewnątrz,
cebulowa do rdzenia,
mogłaby wejrzeć w siebie
cebula bez przerażenia.

W nas obczyzna i dzikość
ledwie skórą przykryta,
inferno w nas interny,
anatomia gwałtowna,
a w cebuli cebula,
nie pokretne jelita.
Ona wielekroć naga,
do głębi itympodobna.

Byt niesprzeczny cebula,
udany cebula twór.
W jedej po prostu druga,
w większej mniejsza zawarta,
a w następnej kolejna,
czyli trzecia i czwarta.
Dośrodkowa fuga.
Echo złożone w chór.

Cebula, to ja rozumiem:
najnadobniejszy brzuch świata.
Sam się aureolami
na własną chwałę oplata.
W nas - tłuszcze, nerwy, żyły,
śluzy i sekretności.
I jest nam odmówiony
idiotyzm doskonałaości.

Wislawa Szymborska

Tarragona, ciutat regalada

Posats a promocionar Tarragona, la Lola desinteressadament ofereix aquest vídeo etnogràfic a qualsevol Autoritat que maldi per atreure inversors a la nostra industriosa ciutat. No calen altres arguments econòmics, ni rankings de  ciutats més valorades: amb aquest retrat fidedigne, els potencials benefactors podran apreciar com de bé es viu a Tarragona, ciutat on no cal que ningú treballi llevat que sigui pescador.

Quina diferència amb altres atrafegades ciutats, on cap persona sensata s'hi instal·laria per fer un duro a canvi de tant d'estrès!

Tresors privats

Si la història ens donés una segona oportunitat, ¿tornaríem a crear els bancs?

Només si a algú se li acudís inventar el diner. Per exemple, a Walt Disney.

Ciao cacao

No tardis, que t'esperem a La Pallarassa.

La veritat de les retallades a Camp Clar

El gestor Boi "Millor" Ruiz té cura de la nostra salut. Indirectament, també aconsegueix que gastem menys, és a dir, gastem durant menys temps. Està decidit a escurçar l'esperança de vida en uns quants mesos. ¿Sabeu quans milions d'euros estalviarem? El primer pas, augmentar la taxa de probresa. Tanmateix, hi ha uns quants subversius que s'hi oposen. Per sort, són pocs, joves i marginals.

Feliços i contentos

Tarragona juga al Mediterrani 2017 i guanya. Tots a ballar perquè avui ha començat la tarragonització d'Europa i environs.

Quina idea teniu de com ha ser un llibre?

Com a bona enginyera, la Lola és de l'opinió que la literatura està massa ben pagada. Els homes de lletres guanyen més que els artesans, malgrat que aquests fabriquen trilladores mecàniques i batedores de llet, mentre que els escriptors, a excepció d'uns pocs manuals pràctics, gairebé no han fet mai res que valgui la pena. Un bon llibre ha de ser útil. Com ara el Dioscórides renovado de Pio Font. O, encara millor, el Practical Measurer de Edward Hoppus.

Open publication - Free publishing - More iron

Tot i això, sempre hi haurà "artistes" que creguin que on hi hagi una bona dosi de retòrica, sobra tota la resta. Com, per exemple, Robert L. Stevenson que va arribar a dir:

"En altres temps jo havia tingut i estudiat el Measurer, però si demà mateix m'haguessin d'abandonar a l'illa de Juan Fernández de ben segur que no escolliria el llibre de Hoppus com un dels meus llibres de capçalera".

I com pensava mesurar els peus cúbics, doncs?