Constant contaminant no nul·la

L'Àrtic es desfà molt més ràpidament del que els científics preveien. I les glaceres de Groenlàndia en són un exemple. En les últimes setmanes s'han desprès grans blocs de gel i els experts estudien atentament aquest procés. Ara s'ha descobert de quina manera l'efecte de la indústria està perforant la superfície i també que el desgel afecta el cor de les glaceres.

Constant cosmològica no nul·la

Bones notícies. L'univers, finalment, no s'encamina cap a la destrucció definitiva. Les observacions recents d'estels explosius observats al llarg de tot l'univers, revelen un fet sorprenent: l'univers s'està accelerant. Aparentment, està dominat per una misteriosa "energia fosca" que impulsa l'acceleració cósmica. L'energia fosca pot ser una versió moderna de la "constant cosmològica" postulada per Einstein el 1917, però que va abandonar en la dècada dels 30. Les dades impliquen una constant cosmològica no nul·la. En termes entenedors, podríem dir que, en tot cas, ens aboquem només a una destrucció provisional i que, després d'aquesta, vindria un altre cicle i així succesivament. Un indici més que el nostre univers (com a membre del multivers) es comporta com un esser viu.

Super Mario vs Hellboy

Més de 10 milions d'espanyols li peguen a les videoconsoles. Aquest és un camp inexplotat pels polítics, que no l'han utilitzat -fins ara- com a mitjà de propaganda ni, molt menys, com a eina de lluita política. La Lola no ha sabut trobar ni un sol videojoc amb el Zapatero o el Rajoy intentant salvar el planeta dels malvats del partit contrari. Una idea que es brinda -gratuïtament- a tots aquells partits de qualsevol color tecnològic que la vulguin aprofitar. Ah! i que no s'oblidin que no només juguem a la PSP sinó també als mòbils i a la xarxa!

L'eufòria més gran i la més gran tristesa

Els qui hi hem tingut contacte, sabem dels devastadors efectes del trastorn bipolar. Per això, a banda de la medicació, són benvingudes iniciatives com la de MoodSwings, una eina d'autoajuda on-line per persones amb trastorn bipolar, els materials de la qual estan basats en un programa presencial que s'ha comprovat efectiu per reduïr els episodis de la malaltia. No questionem la teràpia farmacològica, però el més normal és prendre cura de nosaltres mateixos i això es també aplicable -perquè no?- a les "malalties mentals". Potser d'aquesta manera les considerarem com a normals... És conegut que l'atribució de normalitat està determinada culturalment. Watzlawick explica: "quan vivia a Bombay em van presentar certs swamis. Aquests són homes savis, sants, que gaudeixen allà d'una alta veneració, mentre que a Occident no es dubtaria ni un segon en qualificar-los d'esquizofrènics catatònics" (El sinsentido del sentido o el sentido del sinsentido, Herder, 2009).

Joan Farré, cisteller Zen

En Joan Farré va decidir fer-se cisteller perquè volia governar la seva vida amb l'objectiu de viure bé. El psicòleg i escriptor Bernabé Tierno ha analitzat en els Cursos d'Estiu de la Universidad de Cantabria (UC) d'enguany les técniques d'autocontrol per afrontar l'estrés des d'una perspectiva diferent. Així, assegura que els nivells d'estrés han pujat per la necessitat de tenir de tot. Tierno ha fet èmfasi en que "hay que saber vivir bien y felices, pero con menos cosas". Filosofia zen made in Spain.

Per què les escoles finlandeses obtenen els millors resultats?

La resposta, segons un informe recent fet per Tom Burridge per a la BBC, és múltiple: els nens només començen a anar a l'escola a partir dels 7 anys (la idea és que fins aquesta edat aprenen millor jugant), continuen a la mateixa escola durant tota l'educació (la primària i secundària estan combinades), els alumnes que tenen dificultats amb una materia tenen un mestre addicional però sempre dins la mateixa classe, els mestres són com "les mares escolars"...
L'informe conclou: "L'èxit del sistema esta construit sobre la idea que menys pot ser més. L'èmfasi es posa en una escoles relaxades, lliures de les prescripcions polítiques".

Formatgets de talibà

Notícia recollida per diversos mitjans de comunicació en data d'ahir:

Una vídua afganesa embarassada ha estat executada a trets públicament per talibans al nord-oest de l'Afganistan després d'haver estat acusada d'adulteri, segons va denunciar ahir a l'agència Efe la Afghanistan Independent Human Rights Commission. “És una violació dels drets humans. Fins i tot, si [la dona executada] hagués hagut de ser condemnada, tenim tribunals per tractar aquest tipus de fets”, va dir a Efe la presidenta de l'ONG afganesa, Sima Samar. “Era vídua i en aquest cas la sentència no hauria estat pena de mort”, va afegir.
La dona executada estava embarassada i va ser obligada a avortar abans de rebre 200 fuetejades i de ser assassinada a trets públicament al districte de Qadis, a la província de Badghis, al nord-oest de l'Afganistan, segons va explicar el cap de policia de la zona, Abdul Ghafoor. Segons l'agent, la dona mantenia una relació amb un home que presumptament volia casar-se amb ella, però que va fugir a l'Iran. Aleshores, un grup talibà liderat pel mul·là Iussif va arrestar-la i la van mantenir segrestada durant quatre dies fins l'assessinat.

Tanmateix, un portaveu dels talibans, Yousuf Ahmadi, ha desmentit tota implicació d'aquest grup insurgent i ha criticat la "propaganda dels mitjans occidentals". "No hem fet res així ni en Badghis ni en cap altra provincia", ha declarat Ahmadi.

Una animalada com aquesta requereix els nostres màxims esforços de contenció. La primera reacció podria ser de fondre els talibans i fer-los formatgets. Però, probablement, en surtiria un plat amarg... Per això, la Lola és més partidaria d'escoltar una proposta com la d'Isobel Coleman i Masuda Sultan, que tenint en compte que els mul·làs afgans juguen un paper exagerat en la seva comunitat (no només són guies espirituals sinó també treballadors socials, mestres i jutges), proposen posar-los a la nòmina del govern. Una proposta que pot semblar il·lògica i estrafolària però que, provenint de persones que han treballat durant anys a l'Afganistan, mereix ser tenida en consideració.

Il·lusions que omplen l'espai

Molts físics de partícules creuen actualment en una cosa que s'anomena camp de Higgs. Es tracta d'un camp misterios, invisible i eteri que omple tot l'espai. Fa que la matèria sembli pessada, com un home que corre en un oli invisible. Si poguessim trovar aquest camp, o més aviat la partícula que en seria la manifestació -anomenada bosó de Higgs- avaçaríem un bon pas cap al coneixement de l'univers. Fins a la data, el bosó de Higgs no ha pogut ser observat experimentalment.
Tantmateix, el camp de Higgs es va descobrir fa molts segles a l'antiga India, amb el nom de maya, que suggereix la idea d'un vel d'il·lusió per donar pes als objectes del món material. Som més lliures quan experimentem que la distinció entre nosaltres i l'univers és una falsa dicotomia.