L'estratègia del xèrif de Nottingham

Sigui en aquest univers o en un de paral·lel, tenim la casa calenta: els ubics mercats, seguint l'estratègia de l'antagonista d'en Robin Hood, ens estan deixant pelats amb la lloable intenció d'enriquir més els rics. La Lola es permet de cantar-los:

Un porquet va anar al mercat,
un porquet a casa es va quedar,
un va menjar rosbif,
un altre no en va menjar
un porquet bua, bua, bua,
tot el camí de tornada a casa va plorar.

Realitats paral·leles

Més enllà de la constatació què, parlant amb puritat, no hi ha una sola realitat sinó tantes realitats com persones -per bé que siguin enganyoses-, ¿és possible que existeixin universos paral·lels? No tan sols és possible: és fins i tot probable en opinió d'un nombre creixent de científics. Un d'ells és Brian Greene, que aquest gener ha publicat The Hidden Reality, on explora una de les qüestions més intrigants de totes: és el nostre univers l'únic que existeix, o és simplement un entre molts? Si pogués triar, la Lola ho tindria clar: quants més siguem, més riurem. Brian Greene on Parallel Worlds

Amb l'aigua no s'hi juga...

Amb astorament hem assistit a la política de la dreta aquest sis mesos des de la presa de poder: retallades a tort i a dret amb l'argument que no hi ha un altre remei, que ho fan pel nostre bé. El flaire de la privatització s'ensuma per tot arreu. Ara ja no estem astorats: estem indignats. Molt de camí a recórrer, però, per fer com la comunitat quechua a Cochabamba en la "guerra" de l'aigua de fa onze anys...

Tecla, la virtuosa

Seguint el consell de Pau (1 Cor, 7, 27), Tecla d'Icònium (actualment, Konya) va trencar el seu compromís amb el noi més acabalat del poble. Tot i la seva jovenesa (uns catorze o quinze anys), Tecla va abandonar la seva família, noble i també rica, per exercir com a primera dona apòstol de la història. No tan sols van ser paraules: també amb els fets va donar mostres del seu poder de convenciment: tan aviat les lleones es jeien amb mansesa als seus peus com les dones poderoses li feien costat. Prova inequívoca de la virtut de Tecla és la devoció que desperta en la molt catòlica ciutat de Tarragona i que cada any treu al carrer un seguici de fabulosos animals que segueixen postrats davant la seva imatge. Podeu comprovar que dic veritat en aquesta versió en català, entre infinites altres versions, dels Fets de la seva vida.La Vida de Sancta Tecla, versió catalana del segle XIII Pregària profana: Confiats del tot en la teva beatíssima virtut, Tecla de Konya, les tarragonines d'avui et demanem que ens alliberis de la fúria amputadora que amenaça -amb il·lusió- de deixar-nos, com a tu, sense extremitats. Ja se sap que hi ha amors que maten o, més aviat, que destrossen.

Una Pepa antibel·licista i feminista

A "Penèlope", la Pepa Plana ens teixeix un missatge revolucionari ordit amb humor i salero. Tal com ella diu:

"La història de Penèlope no s’explica si no va acompanyada de la Guerra de Troia, amb cavall inclòs!, i dels 20 anys esperant que torni Ulisses... Tot plegat em semblava molt pallasso i em portava a qüestionar que era una gran bestiesa". "Aconseguim el contrast de divertir amb una història i al mateix temps commoure i anar més enllà amb el buit que et queda quan esperes algú que no arriba..."

Que Santa Clown li guardi la gràcia!

Polaritat convergent

En el segle IV a.C., Zhuang Zi va escriure:

"Per tant, els que diuen posseir el bé sense el seu correlatiu, el mal, o un bon govern sense el seu correlatiu, un mal govern, no comprenen els grans principis de l'univers ni l'essència de tota la creació. És el mateix que parlar de l'existència del Cel sense parlar de la Terra, o del principi negatiu sense el positiu, cosa que resulta clarament impossible. Tanmateix, la gent continua discutint això sense parar; aquestes persones han de ser nècies o múrries."

En el segle XXI d.C., també.

La primera lliçó

Un jove monjo japonés s'atansà al mestre Ummon per atènyer el seu coneixement.
- Mostra la teva obediència -li va dir el mestre Ummon.
El jove monjo es va inclinar. En el moment en que s'aixecava, el mestre va fer un moviment molt brusc, com si anés a colpejar-lo. El monjo es va fer enrere.
- O sigui, que no ets cec -va dir el mestre-. Acosta't.
El jove monjo s'acostà.
- I no ets sord -va dir el mestre-. ¿Comprens?
- ¿Si comprenc què? -demanà el monjo.
- Tampoc ets idiota -va dir el mestre.
Extret de "El círculo de los mentirosos" de Jean-Claude Carrière.

No conec al mestre Ummon. Però no sé si seria el tipus de persona a qui jo m'acostaria per atènyer coneixement. Cosa diferent seria en el cas del mestre Mumon Ekai. Vegeu a continuació.
Mum On

El Tao del Twitter

Fa dies que no deixo de trobar-me al Twitter un missatge diari d'allò més molest. Heus aquí una mostra:

Bodhidharma va demanar a Hui-k´o:
- ¿Què vols?
I Hui-k´o va dir:
- El meu esperit no està en pau. Et prego que l'asserenis.
- Agafa el teu esperit i deposita'l davant meu per que pugui asserenar-te'l.
- Però és que quan el busco no el trobo- va explicar Hui-k´o.
- Ja ho veus -va concloure Bodhidharma-. Ja te l'he asserenat.

Aquest tipus de missatge em fa venir al cap quan els meus nebots em van demanar:

Per què sempre t'asseus al sofà després de dinar? Perquè m'en vaig al país dels somnis per trobar-me amb els vells savis i rebre els seus missatges, tal com feia Confuci. Així us puc alliçonar.
Una tarda, vaig veure que m'havien pres el lloc al sofà. Què heu fet? Hem anat al país dels somnis a veure els vells savis. I què us han dit? Els hem preguntat si veien cada tarda una tieta molt viva, i ens han dit que no havien vist mai una paia d'aquesta mena.