Una trobada amb Simone Weil

El primer contacte va ser una topada casual amb les frases seguents: "Homes d'inteligència extremadament brillant poden néixer, viure i morir en l'error i la mentida. En ells, la intel·ligència no és un bé, ni tan sols un avantatge. La diferència entre homes més o menys intel·ligents és com la diferència entre criminals comdemnats a presó de per vida, les cel·les dels quals fossin més o menys grans. Un home intel·ligent i orgullós de la seva intel·ligència se sembla a un condemnat que se sentís orgullós de tenir una cel·la més gran." Van ser escrites per Simone Weil el 1942 ("La persona y lo sagrado" a Escritos de Londres y últimas cartas). No cal dir que la Lola es va sentir intrigada; aquestes paraules, que sonen paradoxals, li van despetar un cert ressò zen... Va començar així la indagació sobre la presumptament sospitosa Weil.

Aqui van algunes dades biogràfiques. A la seva curta vida, Simone Weil (1909-1943) va lluitar a la Guerra Civil, va treballar com a operària de fàbrica i va fer de pagesa, va debatre sobre Trotsky, va ensenyar a estudiants d'institut i sindicalistes, i va formar part de la Resistència Francesa. Filla de pares jueus benestants, es va passar la vida defensant els pobres i marginats de França i la gent colonitzada de tot el món, escrivint valentament per compte d'ells. Va ser una outsider total, a qui desgradaven tota mena d'ideologies. A la seva mort, als 34 anys de tuberculosi, va deixar una obra que ocupa quinze volums i que la estableix com una brillant pensadora política, social i espiritual.

En els seus escrits analitzà el poder i el seus efectes deshumanitzadors, va delinear una doctrina d'atenció i empatia vers el sufriment humà, i va criticar l'estalinisme molt abans que ho fes l'esquerra francesa. Creia que el treball intel·lectual s'ha de combinar amb el treball físic, i que les teories s'han de derivar de l'observació acurada i de l'experiència directe. I, després de tres experiències místiques cristianes, començà a reflexionar sobre la fe religiosa, el seu rol a la història humana i les limitacions de la religió organitzada. Les seves obres més conegudes, totes publicades postumament, són "A la espera de Dios", "La gravedad y la gracia", "La fuente griega" y "Echar raíces", publicades a Espanya per Editorial Trotta.

Aquest novembre, a l'IDFA Festival (Competition for First Appearance), es projectarà per primera vegada el documental An Encounter with Simone Weil dirigit per Julia Haslett, del qual en podeu veure el trailer a continuació.
No patiu, la cosa no s'acabarà aqui. Segur que en continuarem parlant, això només ha estat un tastet d'una dona sàvia i, per sort, contradictòria...