De com la matèria blanca es transforma en energia fosca

El nom correcte del senyor del saxo soprano és David Liebman.

De l'eternitat fins aqui

En un post anterior ens feiem ressò del llibre From Eternity to Here. Ara, per cortesia dels senyors d'Amazon, aqui en podeu llegir alguns extractes (Pròleg i Capitols Primer i Segon)

¿Escoles o fàbriques d'estudiants?

La reforma de l'educació és, fonamentalment, la reforma de nostra concepción de la capacitat humana. Els mestres s'han de demanar en tot moment: ¿Estic fomentant la creativitat o tant sols transmeten coneixements?

L'Univers que se'ns esmuny

Temps de canvi també per a la física. Recents observacions mostren que la constant alpha (la constant d'estructura fina) resulta que al capdavall no és tan constant. El físic John Webb ha publicat un estudi en el que revela dades que afirmen que la constant no és igual en tot l'univers i que s'observen canvis graduals entorn a un eix concret d'aquest. La cosa ha arribat finalment a The Economist, que es demana: Poden canviar les lleis de la física? El que probablement està demanat un canvi són els models que fem servir per descriure l'univers.

Si algú dels nostres dies ha influit en aquests models, sens dubte ha estat Stephen Hawking. Ara, com ja debeu saber, acaba de publicar The Grand Design, en col·laboració amb Leonard Mlodinow. S'ocupa d'alguns dels més grans interrogants sobre l'univers: Quan i com va començar? Perquè hi ha alguna cosa enlloc de res? Perquè som aqui? I, ens proporciona el disseny de l'univers prova d'un creador? Per a en Hawking, la denominada teoria M es l'única candidata per a una teoria completa de l'univers. La qüestió és que aquesta teoria consisteix en un conjunt de, al menys, cinc teories diferents sobre la base de la teoria de cordes. Per salvar aquesta dificultat, Hawking i Mlodinow argumenten, en un article a Scientific American de l'octubre 2010, que de fet no cal esperar una megateroria que ho resolgui tot. En un entorn amb múltiples fenómens: forats negres, quasars, matèria fosca, energia fosca, passats i futurs alternatius, universos paral·lels, etc. bé podem conviure amb una multiplicitat de models teòrics, enlloc d'un de sol que aspiri a explicar-ho tot. Cada un dels models descriuria millor els fenòmens sota un determinat ventall de condicions -per exemple, a baixes energies-, però cap podria descriure tots els aspectes de l'univers. Es posaria així fi a la caçera de l'esquerpa "teoria del tot".

No sóc una bruixa, sóc... la Lola

Benvinguts al Tea Party! La Christine O'Donnell, candidata al Senat per Delaware, promet que, si surt escollida, anirà a Washington i farà com faria qualsevol de nosaltres, "No sóc una bruixa,... sóc TU" Doncs molt malament! La Lola et promet que, si la votes, no pararà de fer encanteris i jocs de mans... I de cantar com un àngel. Mira, si no, el video a continuació.

Les imprescindibles dones

Avui en dia, les dones vivim, en mitjana, de 5 a 6 anys més que els homes. A l'edat de 85 anys hi ha aproximadament 6 dones per cada 4 homes. A l'edat de 100, la ràtio és de més de 2 a 1. I a l'edat de 122 -el rècord de longevitat humana- la proporció és de 1 a 0 a favor de les dones. En definitiva, les dones som més longeves; aquest sembla un fet indisputable. Per què? El Dr. Thomas Kirkwood avança la teoria que les dones som menys prescindibles que els homes. Aquests són cridats a fer la seva feina -atraure una parella- i després ja poden gairebé morir. El mateix doctor reconeix que aquesta idea és una mica extrema; tanmateix, des d'un punt de vista evolutiu, diu, els alts nivells de testosterona són perjudicials per a la supervivència a llarg termini. La Lola hi està d'acord i espera que el seu home canti, com en Groucho Marx, "m'alegro d'haver vingut, però ara he de marxar; em quedaria una setmana o dos, em quedaria tot l'estiu, però et dic: 'Haig de marxar!'".

Pandèmia Grip A: marketing despietat

El mes d'agost 2010, l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, anunciava oficialment el final de la pandèmia de grip A que durant més d'un any ha mantingut en alerta el món sencer. El Dr. Joan-Ramon Laporte, metge farmacòleg i director de la Fundació Institut Català de Farmacologia, ha estat consultor de l'OMS i ens explica molt clarament què va passar.

El port de les olors i de les llengües

Sense voler pecar d'immodèstia, la Lola s'enorgulleix del seu domini dels idiomes. Per exemple, parla xinès en les seves diverses variants. Direu, com és possible? Molt senzill: en el seus nombrosos viatges de negocis al "port de les olors" va poder aprendre el xinès clàssic, el xinès estàndar i el cantonès, gràcies al subtitulat de les pel·lícules. No totes eren eròtiques, eh! A banda d'obvis avantatges domèstics -consultar l'I Ching en versió original, escoltar els Fu-Manchu- aquest do de llengües li reporta a la Lola beneficiosos efectes cognitius, com ara el poder fer millor diverses coses alhora o una certa protecció contra els símptomes de l'Alzheimer.