No hi ha alternatives... hi ha solucions

El problema: Los recortes dejan sin quirófanos a un gran hospital de Barcelona _ Sociedad _ EL PAÍSLa solució:

Fado com a teràpia

Dins el repertoti terapèutic, els psiquiatres tendeixen a centrar-se en els fàrmacs davant d'opcions psicoterapèutiques. Però no tots. Alguns pensen que s'ha de compaginar la teràpia farmacològica amb la psicoteràpia.Prozac works better when used with other therapies Altres, més creatius, proposen l'expressió emocional a través de l'art. Tal és el cas del Dr. Carlos Ranera, qui en el procés curatiu d'una pacient va afavorir que cantés fados. És a dir, va fer servir píndoles de nostàlgia musicals. La seva experiència ens la va escenificar a l'aula magna de la URV fa una setmana.Curar Con FadosL'ús dels fados, música melancòlicaca per excelència, sembla molt lluny de les receptes de "pensament positiu", tan típiques de la teràpia cognitiu-conductual. Però, almenys en aquest cas, el Fado ha vençut al Prozac.

Natura (quasi) híbrida

Els éssers híbrids, entrevistos pels antics grecs, són espècimens fantàstics, monstruosos, liminars i ambigus. Habiten a l'espai de la frontera, en l'àmbit de l'antisocial, d'allò inesperat, enmig de les forces disgregadores de la vida i la mort. És a dir: entre nosaltres.

La hibridació ens ha impregnat repetidament al llarg dels temps -en el yin/yang taoista, en els poltres blanc i negre del carro alat platònic, en les estranyes "parelles" stevensonianes, en la felina Irena Dubrovna ... Serveix per justificar les pitjors aberracions (com denuncia Zimbardo a L'efecte Lucifer) i fins i tot pot servir per fer negoci si som prou innovadors.

Ahir em vaig comportar malament al cosmos

Ens ha deixat la curiositat insaciable, en petites píndoles de lectura no obligatòria. "Potser hi ha alguns poetes que saben què és la poesia. Jo no. I a mi em sembla bé desconèixer certes coses: no intentar crear un programa, perquè seria com tractar de fixar-nos nosaltres mateixos, com un objecte clavat en una agulla de cap." Aquí

El blues del desert

Gravat a Tassili n'Ajjer durant tres setmanes d'hivern, aquest àlbum representa un llegat cultural inigualable. El grup, Tinariwen, toca una mena de "blues del desert" amb cançons que parlen de lluita i independència (alguns menbres de Tinariwen són antics guerrillers). El seu so prové d'una nació que s'estén entre el cru Sahara i la fèrtil sabana africana cap al sud, però que té poc en comú amb altres musics Malians perquè el grup és nòmada i mai s'està gaire temps en un mateix lloc.

Concurs de bellesa masculina

El germà Jaume no podrà ser mai una dona. Llàstima, una menys a la Prelatura de l'Opus Dei. Tenso entró del mentón al talón,
bajo oleosa constelación.
Sólo será seleccionado
quien como soga esté trenzado.

Del pescuezo un oso terrible
agarra (mas no hay tal osazo)
y tres jaguares invisibles
derriba de tres puñetazos.

Maestro de en jarras y a gachas
"bravo" le aclaman y él se inclina
con panza en veinticinco fachas
tras oportuna vitamina.

Wislawa Szymborska. De Sal (1962)
Traducció de Xaviero Ballester

P.S.Com a guanyador absolut del concurs, Monsenyor s'enduu el següent record.

L'indret des d'on totes les direccions són sud

La greu crisi financera i l’horror econòmic que pateixen les societats europees estan fent oblidar que el canvi climàtic i la destrucció de la biodiversitat segueixen sent els principals perills que amenacen la humanitat (Urgencias climáticas, Le Monde Diplomatique, gener 2012). Hi ha consens entre els investigadors que el canvi climàtic comportarà desplaçaments de població i migracions, però dissenteixen sobre el volum potencial de fluxes, les àrees probables d’origen i destinació, el paper relatiu del canvi climàtic enfront altres factors i si la migració representa un fracàs de l’adaptació (de Sherbinin et al., Science, 334 (6055): 456-457). Mentre els científics discuteixen aquestes “subtileses”, la Terra segueix escalfant-se. Tots els conjunts de dades ho mostren: NASA, NOAA, HadCRU i altres. Estudis recents mostren que la temperatura no ha deixat d’augmentar (veure Foster i Rahmstorf  "Global temperature evolution 1979–2010" Environ. Res. Lett. 6, 2011).

Global temperature changes. Left: 1880-89. Right: 2000-09. These maps compare temperatures in each region of the world to what they were from 1951 to 1980. The maps above show temperature anomalies, or changes, not absolute temperature. They depict how much various regions of the world have warmed or cooled when compared with a base period of 1951-1980. (The global mean surface air temperature for that period was estimated to be 14°C (57°F), with an uncertainty of several tenths of a degree.) In other words, the maps show how much warmer or colder a region is compared to the norm for that region from 1951-1980. Data from NASA Goddard Institute for Space Studies. Courtesy of the NASA Earth Observatory and Mike Carlowicz.

 Amb independència de si la causa és l’activitat humana o la variabilitat natural –i majoritàriament les proves diuen que els causants som probablement els humans- els termòmetres de tot el món van pujat reguralment des del principi de la Revolució Industrial. La temperature mitjana de la superfície de la Terra ha augmentat d'uns 0.8° centígrads (1.4°Fahrenheit) des de 1880. Dos terços de l’escalfament ha tingut lloc des de 1975, a una taxa d’aproximadament 0.15-0.20°C per dècada.
Entre d'altres consequències, es preveuen alteracions probables en la pluviositat, una major frequència de fenomens extrems com sequeres o inundacions, l’elevació del nivel del mar, l’acidificació dels oceans i canvis prolongats en les distribucions de plujes i temperatures. Qualsevol d’aquests fenomens trastornaría greument els ecosistemes dels quals depenem. En un món cada cop més poblat, les consequències podrien incloure migracions en massa d’una escala sense precedents (A. de Sherbinin et al. Scientific American, 304(1), 64, 2011).
La situación és particularment preocupant a l’Àrtic. Tal com es veu a la imatge (més amunt), el Pol Nord és la zona que, comparativament, més s’ha escalfat els darrers anys. Això ha comportat una reducció dramática del gel polar (veure "Sea Ice" a Climate Time Machine de la NASA), amb severs impactes sobre els ecosistemes. Però, a més, ha obert la possibilitat d’una explotació factible i rendible del jaciments petrolífers del subsòl àrtic. El desenvolupament de la industria petroliera explica ja, en part, que la zona hagi tingut un saldo migratori net en les darreres tres decades (MR4: Estimating net migration by ecosystem and by decade: 1970-2010, octubre 2011, p. 22).
La desaparició de la banquisa i del permafrost, a més d’un canvi físic radical, implicarà que l’Àrtic passi de tenir una posició lateral i marginal en els assumptes mundials, a ocupar una posició central per l’enorme importancia estratègica de les seves immenses reserves de petroli i minerals, encara segellades pel mant blanc de gel (Ramon Larramendi, Sociedad Gegráfica Española, desembre 2010). Ens podem imaginar, sense gaire esforç, el “tsunami” explotador que plana sobre els pobles natius de l’Àrtic actual. Els líders avui representants de les comunitats circumpolars necessitaran de tota la saviesa, adaptabilitat i intel•ligència demostrada pels seus avantpassats, per a no ser literalment escombrats del mapa per una ola gegantina, l’escuma de la qual ja s’albira en l’horitzó.
Però a l'aire es respira victòria. Com diu Rosemary Ahtuangaruak, líder Inupiaq, "Continuaré aixecant la veu en nom del meu poble amb l'esperança que les futures generacions continuin sent Inupiat -i no tan sols residents en una àrea industrialitzada destrossada per les perforacions".

Un 2012 de somni (lúcid)

La investigació ha demostrat que la gent que practica tasques en els seus somnis lúcids les executa millor el dia següent. Això ens indica, clarament, que els nostres governants són uns somiatruites.

A més, ara sabem que els somiadors lúcids són excel·lents en la Iowa Gambling Task, prova que consisteix a guanyar quants més calers, millor. Un lúcid 2012, ple de somnis!