Ja sóc del Bildelberg Club

A la porta surt a rebre'm el Comandant Aureolus Grau. M'informa que ell és d'una altra promoció que la dels meus enllaços als Mossos. Tot i així, m'encomana una delicada missió secreta. A una indicació seva, haig de llençar una ofensiva en defensa de la Casa del Rei. És una escomesa molt arriscada, però, amb l'ajuda de la resta d'Illuminati, la cosa acaba feliçment: aconseguim reduir la població mundial de 7.000 millions a 700 gràcies al bacteri "tril·lirili". Aquest és un resultat contrari al que el Club Bilderberg planejava, però la intervenció dels marcianos no ens ha deixat altra sortida. A partir d'ara, els governants de Xinindia s'hauran de sotmetre a les ordres del nostre Club si no volen veure-se-les amb el monstre Mudiss.

Llenguatge de pau per als dirigents insensats

Deia John Lennon que les nostres societats estan dirigides per insensats. La solució la veia en què ens adonem que el poder és a les nostres mans: el govern som nosaltres. Que ens adonem que ha arribat el moment de deixar de queixar-nos i passar a l'acció. Volia repetir el mantra "pau" fins que se'ns fiqués al cap. Han passat 30 anys.
WAR IS OVER! (If You Want It) from Yoko Ono on Vimeo.

Ara ens diria que els hauriem de parlar amb el llenguatge de la no violència. We can work it out.A Language of Life

L'atracció de Macau

Què tindrà Macau que tant atrau?  La Névoa, a l'igual que la Lola, s'ha sentit cridada per aquest llunyà port del delta de les Perles. Com no, Névoa hi va cantar fados als antics subdits dels portuguesos. Però no han estat les úniques en sentir l'atracció. També l'Orson Welles va escollir aquest indret de somni per contar-nos "una història immortal", per bé que era una Macau on es parlava l'espanyol com a idioma imperial. Aquest Welles, gaudia fent-nos jocs de mans! Coses de l'edat...

Vents de sorra, dones de roca

Per al poble tubu, viure al desert del Sàhara és tan dur com simple. Els homes i les dones tenen rols ben definits. Els homes crien camells i les dones s'estan a casa. Per a qualsevol cosa que vulguin fer, a les dones els cal el permís del marit. Aquesta situació seria insuportable per a elles si no fos per la caravana anual que els duu a recórrer un viatge de 1.500 quilòmetres a peu a través del desert per recollir dàtils. Tot i que viuen en condicions extremes, la venda de la collita de dàtils els aporta independència econòmica, orgull i autoconfiança. La Domagali, l'Amina i la Mariama són tres dones que ens permeten endinsar-nos en aquest món a través del seu destí. La seva història es caracteritza pels conflictes entre tradició i modernitat, entre llibertat individual i solidaritat amb el clan. 
Nathalie Borgers, realitzadora de Vents de sable, Femmes de roc ve enfocant el seu treball de cineasta sobre les dones des de fa diversos anys. Aquest documental és el seu primer llargmetratge per al cinema.

Mother

Mother: Caring for 7 Billion, documental de Christophe Fauchere, ha estat objecte d’una resenya a Science, un fet gens habitual en una de les revistes científiques més importants del món.
Mother tracta del creixement de la població mundial, un tema tabú durant els darrers 40 anys. Des dels anys 60, la població mundial s’ha gairebé doblat, afegint més de 3 mil millions de persones. Al mateix temps, parlar de la población ha esdevingut políticament incorrecte a causa de les qüestions altament “sensibles” que suscita -religioses, economiques, de planificació familiar i de desigualtat de gènere.
El documental no defuig d’argumentar que l’augment desenfrenat de la población no és sostenible. Tanmateix, tampoc sucumbeix a un punt de vista fatalista. Fauchere s’esforça a inspirar el canvi mitjançant entrevistes i històries de transformacions individuals. Gràcies a aquests casos, i a altres entrevistes amb treballadors pels drets humans en països en desenvolupament, ens porta fins a la conclusió que l’empoderament de les dones a tot el món pot ser la primera passa per limitar el creixement de la població i vèncer la pobresa.

Mother: Caring For 7 Billion from Tiroir A Films on Vimeo.

No sabem que en pensaran els del Bilderberg Club d'això de limitar de debò l'augment de població, ja que pot significar menys diners al calaix. Haurem d'anar a veure'ls a la Trono per anticipar-nos a les seves malifetes.

Totes les platges en un gra de sorra, tota la poesia en una ceba

«Cebula», de Wisława Szymborska from blocsdelletres on Vimeo.

Co innego cebula.
Ona nie ma wnętrzności.
Jest sobą na wskroś cebula
do stopnia cebuliczności.
Cebulasta na zewnątrz,
cebulowa do rdzenia,
mogłaby wejrzeć w siebie
cebula bez przerażenia.

W nas obczyzna i dzikość
ledwie skórą przykryta,
inferno w nas interny,
anatomia gwałtowna,
a w cebuli cebula,
nie pokretne jelita.
Ona wielekroć naga,
do głębi itympodobna.

Byt niesprzeczny cebula,
udany cebula twór.
W jedej po prostu druga,
w większej mniejsza zawarta,
a w następnej kolejna,
czyli trzecia i czwarta.
Dośrodkowa fuga.
Echo złożone w chór.

Cebula, to ja rozumiem:
najnadobniejszy brzuch świata.
Sam się aureolami
na własną chwałę oplata.
W nas - tłuszcze, nerwy, żyły,
śluzy i sekretności.
I jest nam odmówiony
idiotyzm doskonałaości.

Wislawa Szymborska

Tarragona, ciutat regalada

Posats a promocionar Tarragona, la Lola desinteressadament ofereix aquest vídeo etnogràfic a qualsevol Autoritat que maldi per atreure inversors a la nostra industriosa ciutat. No calen altres arguments econòmics, ni rankings de  ciutats més valorades: amb aquest retrat fidedigne, els potencials benefactors podran apreciar com de bé es viu a Tarragona, ciutat on no cal que ningú treballi llevat que sigui pescador.

Quina diferència amb altres atrafegades ciutats, on cap persona sensata s'hi instal·laria per fer un duro a canvi de tant d'estrès!

Tresors privats

Si la història ens donés una segona oportunitat, ¿tornaríem a crear els bancs?

Només si a algú se li acudís inventar el diner. Per exemple, a Walt Disney.